Es lleva un al matí i, obrint la finestra, no veu més que coses quàntiques. Si la pel·lícula Oppenheimer ens va seduir fa dos anys, avui aquells científics atòmics deixebles d’Einstein se’ns apareixen amb un to sípia, un aire totalment vintage, davant l’explosió de la física quàntica en la cultura: novel·les tan diferents com les de Benjamín Labatut, Cixin Liu o la catalana Sonia Fernández Vidal, sèries de Netflix (El problema de los tres cuerpos), pel·lícules de superherois (tots els metaversos), exposicions, festivals de música quàntica... i fins i tot Ferran Adrià fent conferències en què explica com la seva cuina molecular pot contribuir al debat.
Fotograma de la sèrie 'El problema de los tres cuerpos'
Es difuminen les fronteres entre ciència i humanitats, i els artistes treballen amb les teories científiques més avançades (fins el Supercomputing Center convida escriptors, pintors i més gent de la bohèmia). Així, per no quedar-me’n enrere, i oblidant que, d’adolescent, no vaig aconseguir entendre els llibres de Stephen Hawking, vaig aconseguir un exemplar de Supremacía cuántica ( Debate), l’últim assaig del físic nord-americà Michio Kaku, un dels creadors de la teoria de camps de cordes i gran divulgador d’aquests conceptes.
Al llibre 'Supremacia cuántica' Michio Kaku alterna els conceptes científics amb aventures humanes, molt humanes
Kaku alterna els conceptes científics amb aventures humanes. Molt humanes. Alan Turing es va suïcidar mossegant una poma amb cianur, després de ser condemnat per gai i sotmès a un tractament hormonal que li va provocar el creixement dels pits i impotència. Erwin Schrödinger (el del gat) tenia nombroses nòvies simultàniament, com a defensor de l’amor lliure, i una d’elles li va inspirar la clau de la revolució quàntica. Hitler clavava unes esbroncades terribles a Max Planck. Richard Feynman era un showman expert a forçar panys i caixes fortes davant els amics. Fritz Haber, el pare dels fertilitzants que avui permeten que mitja humanitat mengi, era també un criminal de guerra.
Lee tambiénUn botó vermell per a Ábalos
El més interessant és quan l’autor explica com els ordinadors quàntics, ja en funcionament, poden ajudar-nos en molts afanys nobles com el d’alimentar tota la humanitat, el d’aconseguir energia barata, aturar els virus mortals... i desafiar els déus acostant-nos a la immortalitat, tant la digital (un sòsia nostre que parli eternament com nosaltres) com la biològica, ja que aturar l’envelliment és més a prop que mai. Hi ha milionaris que ja s’hi gasten les fortunes i, si bé és cert que és possible rejovenir cèl·lules humanes fins a 30 i 40 anys, no ho és menys que es fa d’una manera que provoca càncer. Res no és perfecte...
