Alberto Núñez Feijóo va pronunciar ahir a la tarda, a la jornada central del XXI congrés nacional del PP, un prolix discurs en què va exhibir la fortalesa del seu lideratge, inapel·lable després del resultat de les votacions de les ponències política i d’estatuts, que van arribar al ple sense esmenes vives que poguessin agitar debats inoportuns, i de la seva mateixa candidatura, ratificada pel 99,2% dels més de tres mil compromissaris reunits al pavelló 10 de la Fira de Madrid ( Ifema).
Des d’un faristol presidit per l’omnipresent lema del conclave, “Pren partit per Espanya”, i en algun moment visiblement emocionat, el renovat i reforçat líder del PP va donar instruccions als seus perquè segueixin el seu “manual de decència”, en contraposició al de resistència que va escriure Pedro Sánchez, i es disposin a arribar als deu milions de vots a les urnes.
Aquest ambiciós objectiu, que es va aconseguir per última vegada amb Mariano Rajoy com a candidat, el 2011, quan Vox no havia irromput al tauler polític i Ciutadans encara era lluny de saltar a la política espanyola, és l’encàrrec que Feijóo va fer al nou i plenipotenciari secretari general del PP, Miguel Tellado, que, després d’agrair la “generositat” de Cuca Gamarra de cedir-li el testimoni i suggerir que serà recompensada per això, va encomanar “lluitar cada vot” per aconseguir una victòria tan gran que, aquesta vegada sí, permeti no només guanyar, com el 2023, sinó també governar.
Pel PP, que a l’última convocatòria d’unes eleccions generals, la primera en què Feijóo va ser candidat a la presidència del Govern espanyol, va obtenir 49 diputats més que a l’anterior, amb Pablo Casado al capdavant, la xifra dels deu milions de vots equivaldria a sumar una quarantena d’escons més i a situar-se a tocar de la majoria absoluta.
Aquest és l’anhel de Feijóo, per més que les enquestes ho fan ara com ara irrealitzable, i se li dedicaran tots els esforços del partit d’ara endavant, tal com es va comprometre el líder davant els seus.
“Al nostre partit, els accents ni resten ni trenquen: sumen i construeixen”, sintetitza Feijóo el seu missatge
Si fa dos anys el creixement va tenir lloc a costa dels deu diputats de Ciutadans, que va desaparèixer del panorama parlamentari, i de Vox, que va retrocedir en gairebé una vintena d’actes, a més de tants altres transvasats des de l’electorat socialista i altres formacions, en el context actual, per continuar creixent, el PP creu que pot pescar, sobretot, a les files del PSOE, que travessa una greu crisi arran dels presumptes casos de corrupció que han afectat el cor mateix de l’organització.
El pla de regeneració democràtica de Feijóo, que inclou les reformes que considera necessàries davant el “deteriorament” de les institucions de què acusa Sánchez, es concreta en un decàleg amb deu compromisos del president del PP que van des d’elaborar un projecte nacional comú i amb respecte a la diversitat, en què la pluralitat, va subratllar, no sigui un problema, fins a la defensa dels valors democràtics com ara la igualtat d’oportunitats i el servei a l’interès general.
En la seva llarga intervenció, que es va prolongar durant més d’una hora, Feijóo es va referir diverses vegades a José María Aznar, present a l’auditori, i va recordar que, si va entrar en política després d’uns primers anys com a funcionari públic, l’any 2000, va ser perquè el llavors president del govern va plantejar un projecte de “centre reformista” per a Espanya en què el PP es presentava com “la casa comuna de la democràcia cristiana, el liberalisme i el conservadorisme”.
En aquesta època enyorada, per tant, els extremismes no havien irromput a Europa, i Feijóo, que es va declarar contrari als “fonamentalismes” de tota índole i defensor del “sentit comú”, es proposa, un quart de segle després, recuperar, amb “determinació”, majories contundents. “No soc aquí per esperar el meu torn”, va assenyalar, sinó per propiciar un canvi “de soca-rel” del país a través de les urnes. Aquesta és la seva ambició després de les quatre majories absolutes aconseguides a Galícia, amb Tellado com a lloctinent, i la insuficient i al cap i a la fi frustrant que va obtenir a les generals, quan es va quedar a quatre vots de la investidura.
En aquest sentit, el líder popular, que es va referir a ell mateix com un polític de paraula que compleix el seu programa, va reivindicar la seva llibertat davant els que proven de marcar-li el pas des del seu propi partit i també davant els adversaris, a qui va recordar que no caurà en la submissió –“l’obediència cega la deixem a d’altres”, va ironitzar–. I així mateix, i adreçant-se als que poguessin tenir cap dubte sobre la qüestió, va reiterar que “ Espanya no està en venda”, en una velada al·lusió al seu rebuig de determinats pactes, que alguns dels seus companys de files temen, amb els nacionalistes i independentistes.
“Espanya no està en venda”, exclama el líder del PP davant els que tinguin dubtes sobre els seus pactes
“El PP no és cap secta. Al nostre partit, els accents ni resten ni trenquen. Sumen i construeixen”, va sintetitzar Feijóo el seu missatge integrador.
