Un Orgull molt festiu i més combatiu

LGTBI+

Milers de persones celebren els 20 anys del matrimoni igualitari

La gran manifestación del Orgullo LGTBI+ volverá a llenar las calles de Madrid el sábado 5 de julio de 2025, en lo que será, un año más, el acto central del Orgullo y la movilización por los derechos LGTBI+ más multitudinaria de Europa.

Imatge de dos participants en aquesta edició de l’Orgulla Madrid

JESUS HELLIN / STUDIOMEDIA1

L’ Orgull de Madrid no defrauda. Ha tornat a aplegar desenes de milers de persones al centre de la ciutat en un intent de continuar sent la manifestació més emblemàtica d’Europa i, fins i tot, del món. Malgrat que aquest any, però, aquest títol sembla que se l’ha emportat l’ Orgull celebrat la setmana passada a Budapest (almenys en assistència), en un clar desafiament al Govern d’ultradreta de l’hongarès Viktor Orbán, que amenaça qualsevol dret del col·lectiu LGTBI+, fins i tot el de manifestació.

Precisament la ultradreta va ser molt present durant aquesta jornada, que ha portat per lema “Avançant en drets, ni un pas enrere”. Perquè, malgrat la gran festa organitzada per celebrar el 20è aniversari del matrimoni igualitari a Espanya, era la consigna de la gran majoria de les pancartes que portaven els participants a peu de carrer o a les gairebé mig centenar de carrosses que van desfilar pel passeig del Prado.

Inma: “El matrimoni igualitari em va donar els drets que tenen els heteros, també el de divorciar-me”

A més dels grups LGTBI+, entre els assistents cal esmentar els esportistes que per primera vegada hi assistien darrere de la pancarta del Consell Superior d’ Esports (CSD) o treballadors de la construcció, un dels sectors tradicionalment “més machirulos ”, assenyala una jove que treballa en una constructora.

Abans que comencés la manifestació, representants de la Federació Estatal LGTBI+ (FELGTBI+) i el col·lectiu LGTBI+ de Madrid, Cogam, els organitzadors de l’ Orgull, van defensar els avenços en drets aconseguits pel col·lectiu. Ho va indicar la presidenta de la FELGTI+, Paula Iglesias, que va aprofitar per demanar l’aprovació “urgent i necessària” d’un pacte d’Estat “contra els discursos d’odi” i cap a grups “vulnerables”, com ara persones amb discapacitat o gitanes, i reclamar el desenvolupament de la llei LGTBI+ i trans perquè es protegeixi el col·lectiu “dels discursos d’odi i les seves conseqüències”. El president de Cogam, Ronny de la Cruz, es va dirigir específicament al president Orbán i a “tots els governs d’ultradreta” per assegurar-los que no poden amagar aquest col·lectiu i tota la gent que els dona suport.

Tampoc no van faltar els polítics a l’ Orgull. Al capdavant, la vicepresidenta Yolanda Díaz, que va reclamar “més” per al col·lectiu. Què més? “Fins a la igualtat”, va contestar. A prop d’ella, la ministra de Sanitat, Mónica García, i tot l’equip de Més Madrid ballant al so de la vintena de batucades que van animar el recorregut.

Díaz va aprofitar per criticar el PP recordant la seva postura contrària al matrimoni igualitari i la frase de la que va ser alcaldessa de Madrid Ana Botella (també parella de l’expresident del Govern José María Aznar), que defensava que no es podien barrejar “les peres i les pomes”.

A la capçalera hi havia el secretari de polítiques LGTBI+ del PSOE, Víctor Gutiérrez, però no la ministra d’ Igualtat, Ana Redondo. Gutiérrez va recordar que el matrimoni igualitari és “una fita que va canviar no només la vida de milers de persones, sinó que va situar Espanya com un país pioner i referent per la lluita per la igualtat i la diversitat. El país referent que encara som avui dia”, va indicar.

El PP va assistir a l’ Orgull representat pel portaveu d’ Igualtat Jaime de los Santos, que va eludir recordar l’oposició del partit al matrimoni igualitari i va destacar el suport del grup als drets del col·lectiu. Un suport que també va venir del president del PP, Alberto Núñez Feijóo, a través de les xarxes socials.

També hi van assistir les líders de Podem, Irene Montero i Ione Belarra, com també dels sindicats i de nombrosos col·lectius de tota mena. Molta gent jove, però també moltes persones grans, persones que es van poder casar després de l’aprovació del matrimoni igualitari i que van aconseguir “gaudir dels mateixos drets que els heterosexuals”, assenyala Inma González, de 60 anys. Ella va ser de les primeres a casar-se.

“Després em vaig divorciar, com els heterosexuals”, diu entre rialles.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...