L'incendi del Baix Ebre arrasa 3.200 hectàrees però no assalta Els Ports
Incendi al Baix Ebre
Los Bombers, amb 420 operatius, aspiren a estabilitzar el foc aquest dimecres al matí
Directe | Última hora de l'incendi al Baix Ebre
Incendi al Baix Ebre en el municipi d'Alfara de Carles
Els una mica més de 500 veïns de Paüls tenen molt present la tragèdia d'Horta de Sant Joan, en la que van perdre la vida cinc bombers. Per carretera es triga mitja hora a través d'una serpentejant ruta de 27 quilòmetres, però en línia recta, la distància entre els dos municipis no arriba als sis quilòmetres. El 20 de juliol del 2009, i els dies posteriors, molts ciutadans de Paüls pujaven a la serra del Montsagre i observaven sense alè com les flames engolien l'entorn del seu poble germà. “Només ens separa una muntanya, i aquell paisatge desolador se'm va quedar gravat, i és el que ara tindrem nosaltres”, lamentava aquest dimarts Laura Gabriel, filla d'aquest enclavament del Baix Ebre. Al tancament d'aquesta edició, l'incendi que va prendre dilluns al migdia havia arrasat unes 3.200 hectàrees, alimentat per un bosc molt carregat de biomassa, un vent canviant i un entorn de difícil accés. A les 21.00 hores, tot i això, i malgrat que continuava actiu, es treballava amb la idea de què, durant la nit o aquest dimecres al matí, es podria entrar en la fase d'estabilització.
“Els incendis d'avui ja no són com els d'ahir”, afirmava al migdia el president Salvador Illa, que es va desplaçar a Tortosa per continuar de primera mà les tasca d'extinció, com també van fer el president del Parlament, Josep Rull, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras. “Tampoc no ho és el territori”, li responia des de Tortosa Marc Puig, propietari d'un bar a Paüls, afligit pel vertiginós abandonament del món rural. Mitja dotzena de pobles de la línia de l'Ebre es feien de dia confinats, encara que era una tancada, admetien els mateixos afectats, a mig gas. La megafonia municipal els instava a quedar-se a casa, però on tothom es coneix, les coses sempre solen ser més laxes. Ho confirmen a aquest diari un parell de veïns de Xerta i Paüls, que van anar a visitar familiars i fins i tot van fer un volt per les seves terres per comprovar que tot el seu seguia a peu dret. Durant la passada nit s'ha mantingut la clausura domiciliària, una decisió que, més enllà de buscar la seguretat dels veïns, garantia que els bombers poguessin intervenir sense ciutadans en el terreny.
Tard complicada
El vent canviant, l'abundant biomassa i el difícil accés a algunes zones han complicat molt l'extinció
El foc es va originar al sud-est de Paüls i va anar guanyant terreny cap a l'est. El fort vent de mestral, també durant la nit de dilluns a dimarts, va ser la pitjor notícia per als prop de 420 bombers desplegats a la zona, a qui cal sumar 250 efectius de la Unitat Militar d'Emergències, que en l'última dècada només han intervingut en Catalunya en dues ocasions: el 2014, per buidar aigua del túnel de l'AVE a Girona després d'una sideral tempesta, i el 2019, per donar un cop de mà en un incendi a la Ribera d'Ebre (Tarragona).
Terra calcinada a Xerta
El principal temor del foc del Baix Ebre era que les flames assaltessin sense control el parc natural d'Els Ports. No només pel valor ecològic i patrimonial, sinó pel difícil que resulta per als bombers treballar en una selva forestal amb escassos accessos perquè els herculis camions puguin moure's amb llibertat. Francesc Boya, cap d'intervenció dels Bombers, compareixia amb cert alleujament a les 20.35 hores per afirmar que aquell risc ja no ho veia: “Trigarem hores a donar-lo per estabilitzat, però s'ha aconseguit que no entri a Els Ports”. Bona notícia, però no s'ha d'oblidar que un terç de les 3.200 hectàrees arrasades pertanyen precisament a aquesta zona protegida. El bo, que podia haver estat pitjor. Durant la nit, va avançar Boya, els seus nois se centrarien a remullar el perímetre de la crema, la qual cosa hauria de permetre aquell primer pas del control del foc que derivi en una definitiva extinció.
També es va evitar que les flames saltessin l'Ebre i avancessin cap a la serra de Cardó, un altre pulmó natural de molt difícil entrada. Preguntat per si s'havia arribat a una situació crítica, el responsable dels Bombers va dir que es va ser a prop. “No ha estat còmode”, va resumir, amb un posat que convidava a intuir que el dia havia estat tremend. Com a mínim entre bambolines.
Pel que fa al balanç de danys, ara per ara només cal lamentar quatre ferits lleus. Una altra cosa és el paisatge, les masies, la maquinària agrícola i aquella sensació que qualsevol espurna, tal com estan els boscos, pot ser fatal. Com si les causes ja fossin allò de menys perquè les conseqüències gairebé sempre seran catastròfiques.
El Baix Ebre respirava cert optimisme mentre en l'Anoia es donava l'avís d'un altre incendi amb molt males puces. A Sant Pere Sallavinera, al capvespre havien cremat 130 hectàrees, però l'evolució d'aquell foc, va respirar Boye, “era més favorable del que calia esperar”. Tot això succeeix a l'estiu amb més focs dels últims anys. I només és 8 de juliol.