Un dels esports nacionals a Catalunya és parlar del temps. No és que siguem especials, per descomptat. Òbviament això de mirar al cel i provar d'endevinar si plourà o lluirà el sol és consubstancial a l'espècie humana. Desconec si en altres costats hi ha una afició tan entregada, però en el nostre cas, el tòpic encerta i tots tenim ànima de meteoròleg frustrat —com de filòleg o d'entrenador del Barça—, potser perquè en aquest país, de paisatges i climes diversos en poc espai, dona per a bastant. O potser perquè és millor parlar del temps que d'altres assumptes.
No ha d'estranyar ningú, doncs, que una de les converses digitals estrella del cap de setmana hagi estat al voltant de la dana que va passar dissabte pel nord-est peninsular després de causar estralls per Navarra i Aragó. El temporal va deixar pluges torrencials en escàs marge de temps i els que més malparats van sortir-ne, van ser els del Penedès i el Garraf, sense oblidar àrees de la Catalunya Central o del massís dels Ports, a les Terres de l'Ebre, just en el mateixa zona que va patir el devastador incendi de la setmana passada. Ja ho cantava en Raimon i ho van tornar a viralitzar els piuladors aquest cap de setmana: “Al meu país la pluja no sap ploure”.
El primer que cal dir és que les xarxes van complir, en general, amb el noble fi que podrien tenir si el seu ús sempre fos el correcte: amplificar els avisos de les autoritats i dels mitjans a la població i difondre cada minut com està la situació. Els comptes oficials es van esforçar en donar informació quan tocava i els usuaris corrents o meteoròlegs aficionats —que són legió—, van pujar ràpidament els vídeos corresponents de les precipitacions, les inundacions, la calamarsa o tot fenomen meteorològic destacat que en aquell moment compliqués l'existència als ciutadans. Hashtag #Inuncat.
No es tracta només de publicar les imatges pel simple fet de ser espectaculars, o allò de “mira què ha passat al meu poble”; es tracta també d'un moment de solidaritat comunitària en el qual ens comuniquem què passa i ens advertim del que pot passar. Sempre centrats en allò més negatiu de la xarxa, podem també emfatitzar aquests instants de bona fe col·lectiva que, encara que haurien de ser pur sentit comú, no deixen de reconciliar-nos amb nosaltres mateixos. Bé, ja ens hem posat cursis.
La tramesa de dues alertes davant la dana, una d'avís i una altra per desactivar l'alarma, va suscitar el debat: es va exagerar o cal aprendre de la lliçó valenciana?
Però clar, hi va haver polèmica. Es van exagerar les alertes a la població? Hi va haver alarmisme i excés de cautela? La tramesa massiva als mòbils per part de Protecció Civil demanant extremar les precaucions i evitar desplaçaments perquè s'acostava el temporal ja va suscitar els primers debats en ple pas de les tempestes, però va ser el segon enviament, el que va succeir a última hora de la tarda informant que el pitjor ja havia passat, el que més va enfadar a alguns usuaris. La faula d'Isop de Pere i el llop era el seu principal argument. “Senyors i senyores d'@emergenciescat. Las alertes són per alertar. No per a des-alertar. Si les actives per a tot perden efectivitat”, sentenciava, per exemple, l'usuari @jordibatlle.
La paralització total de la circulació ferroviària o la cancel·lació preventiva de tota mena d'actes i esdeveniments —sense anar més lluny, el festival Cruïlla va suspendre alguns concerts i en va reagendar d'altres, amb el consegüent enuig de part del públic— va donar pólvora als de “què exagerats”. Els més enfadats assenyalaven el Govern, que acusaven de voler “cobrir-se les espatlles” per si passava alguna desgràcia. I, entre els queixosos, potser amb raó, estaven els que asseguraven no haver rebut cap alerta o els que deien haver rebut la segona i no la primera. Si és així, aquestes denúncies que almenys serveixin per afinar el sistema. En to humorístic, @Gata_maula aportava una solució: “Seria més eficaç un sistema d'alertes per megafonia, com les de tota la vida”. No, sisplau.
Lee también
A l'altre costat del ring, contraarguments valencians. No són pocs els que van recordar els fet de l'octubre del 2024 i van defensar que més val curar-se en salut. Ho expressava així @GPursals: “Sobre aquella gent que diu que enviar l'avís ÉS-Alert és una exageració, un sense sentit, un alarmisme innecessari, entre altres coses. Només dir que hi ha 211 valencians que encara estarien entre nosaltres si l'haguessin rebut”. Un altre usuari compartia la imatge de l'alerta catalana i aprofitava per enviar el missatge a Carlos Mazón: “Que poc et costava haver estat al peu del canó i donar l'ordre d'enviar un SMS d'alerta a les 15 hores”.
Va fer anar el sarcasme @dracdolot: “Veig gent ofesa per rebre una alarma al mòbil i no patir després una riuada”. I la conclusió, una mica dràstica, va arribar per part d'@IvanBatlle1973: “Faci el que faci, la gent ho criticarà #INUNCAT. Com a espècie, ens mereixem l'extinció i que la natura comenci de nou”.
En tot cas, de vegades X promou debats interessants. Només de vegades. Més enllà del que només vol cantar la canya al govern de torn o el llepa enaltidor —tots dos es detecten amb facilitat—, el record de la recent desgràcia a València pesa massa com per valorar de manera ponderada si es va exagerar o no aquest dissabte. Però el dubte és legítim, com és difícil la decisió de prémer o no el botó. Han de valorar-ho els experts, esclar, però que ho discutim en col·lectivitat no té per què ser un mal exercici.
