L’actriu Blanca Espino, coneguda per haver format part de l’elenc de la sèrie Isabel que va emetre RTVE, fa deu anys que pateix un autèntic infern. I tot per una intervenció que a priori no revestia dificultat. Es tractava de resoldre un petit sobrant de teixit que li havia quedat després d’una cirurgia a què es va haver de sotmetre per un desgast ossi mandibular sever. Les seqüeles que pateix des d’aleshores, tant físiques com psíquiques, són innombrables. Per això ha denunciat per la via civil el cirurgià plàstic que li va practicar aquesta cirurgia, que a priori no presentava dificultat, i quatre més per arreglar el mal que li va causar a la primera, però li va generar més lesions. Després d’aquestes cinc operacions, van venir vuit més (de quatre cirurgians més) per intentar reparar les afectacions causades pel demandat.
En principi, el problema requeria tan sols una simple incisió. Així i tot, i segons s’explica a la demanda –a què ha tingut accés aquest diari–, el cirurgià va voler anar més enllà. El que va anotar després d’una primera cita a l’historial clínic (que la demandant ha pogut consultar anys després) va ser, entre altres procediments, “reducció del mentó, llimada òssia” i “lipolàser de papada i mentó”.
La intèrpret, de l’elenc d’‘Isabel’, no ha pogut tornar a posar-se davant la càmera ni exercir cap altra professió
Espino es va sotmetre a la cirurgia el 26 de març del 2015 en una clínica de Lleida, i el resultat no va poder ser pitjor: li va provocar “lesions que van empitjorar greument i ostensiblement l’estat previ que presentava” i va quedar “sense sensibilitat al mentó, perquè havia estat llimada en tota la seva extensió, amb afectació al llavi inferior”, diu la demanda.
Un mes després, segons l’historial clínic, el cirurgià li va injectar per via intradèrmica Trigon Depot –un corticoesteroide amb efecte antiinflamatori– “als laterals del mentó per inflamació”. “I ho va fer sense consentiment”, adverteix la Neus, mare de la Blanca.
El 2 de juny el cirurgià la va sotmetre a una segona intervenció per solucionar-li l’afectació al llavi inferior derivada de la primera. Com a conseqüència –sosté la demanda–, a la Blanca li va quedar una cicatriu vertical al mig del llavi inferior.
En aquesta segona intervenció, segons el text de l’historial clínic, el demandat li va injectar un farcit facial als costats del mentó “que es van deprimir amb el Trigon Depot”. “Li va injectar una quantitat tan alta de Trigon la primera vegada que li va haver de posar a posteriori fins a tres vegades farcit facial”, indica la Neus. “I no només això: li va administrar alhora tant de farcit que va haver de tornar a injectar-li Trigon per disminuir els bonys”.
El 24 de juliol, Espino va tornar a passar per quiròfan per reparar la cicatriu del llavi, una cirurgia de la qual “no existeix consentiment informat”, subratlla la demanda. El resultat tampoc no és positiu, perquè va quedar el llavi inferior “més baix a la zona mitjana i amb incontinència”, “amb prou feines amb força” i “absent de tota sensibilitat i mobilitat”. A aquesta intervenció, la seguirien dues més en què l’actriu va patir, segons l’historial clínic, cremades de tercer grau. A partir d’aquí, necessitaria ajuda psiquiàtrica per suportar el que li estava passant.
Després de passar per aquest cirurgià, Espino es va sotmetre a vuit operacions més (amb quatre metges més) per intentar reparar totes les lesions. Des de la primera cirurgia que no ha tornat a treballar, ni d’actriu (va haver de rebutjar diverses ofertes) ni exercint cap altra professió.
