Quina és una de les assignatures pendents de l’economia espanyola? La innovació. Malgrat que les xifres han millorat bastant al llarg de l’última dècada, la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) i la sol·licitud de patents continuen encara per sota de la mitjana de la Unió Europea. Aquestes mancances expliquen en part la nostra baixa productivitat i suposen una amenaça seriosa per al desenvolupament econòmic d’un país que només té tres companyies entre les 100 que més inverteixen en innovació a Europa.
Espanya aspira a acostar-se a les taxes d’innovació comunitàries, però la realitat és que la UE ha deixat de ser un referent en aquesta matèria. Les dues últimes dècades, mentre Europa continuava centrant les inversions en R+D en sectors puntuals com ara l’automoció, les empreses dels Estats Units han liderat el desenvolupament de les noves tecnologies digitals, les asiàtiques s’han convertit en les principals proveïdores de microprocessadors i la Xina ha pres el control del mercat dels minerals crítics, que són essencials per poder fabricar panells solars, aerogeneradors i bateries elèctriques.
Europa s’ha quedat enrere en les tecnologies de les pròximes dècades
El resultat és que ens hem quedat enrere en el desenvolupament de les tecnologies que marcaran el rumb de l’economia mundial les pròximes dècades. Per això, reduir la bretxa en innovació respecte als EUA i la Xina s’hauria de convertir en una prioritat absoluta per a la UE, que avui depèn de tercers països per poder accedir a tecnologies que són bàsiques per garantir la seva autonomia estratègica.
Els 27 necessiten comptar amb una estratègia comuna en R+D, coordinada per institucions europees, governs i empreses, que fixi prioritats a llarg termini i augmenti la poca inversió actual en tecnologies disruptives. També és urgent reduir els tràmits burocràtics i la càrrega regulatòria, que moltes empreses consideren un obstacle per a les seves inversions. L’objectiu és aconseguir un finançament atractiu, que doni suport a inversions estratègiques i eviti la fuga als Estats Units dels nostres millors emprenedors.
Per tornar a liderar la innovació, a la UE se li ha de donar suport en la sòlida base científica i tecnològica que li ofereix la seva indústria, que a Espanya compta amb projectes pioners relacionats amb la transició energètica, com ara l’ Ecoplanta de Tarragona, que transformarà residus urbans en metanol renovable per al transport, la planta que produirà llesques de silici per a panells solars a Astúries i una més que, a la mateixa regió, fabricarà amoníac a partir d’hidrogen i electricitat renovable, que es farà servir per obtenir fertilitzants baixos en carboni.
Aquests projectes demostren que Espanya té potencial. Ara només falta que les nostres autoritats siguin capaces de crear un ecosistema que afavoreixi el desenvolupament de noves tecnologies i la seva aplicació en la indústria. Serà la millor manera d’ajudar el nostre país a millorar la seva productivitat, generar llocs de treball d’alt valor afegit i consolidar el creixement econòmic dels últims anys.