Acadèmia al Prat
Al seu despatx de l’ Acadèmia Emilio Sánchez, al Prat (27 pistes, 130 alumnes interns de 80 nacionalitats), em mostra la primera raqueta amb què va competir, fa quaranta anys: la baixem a la pista per a la foto. Emilio Sánchez Academy (entre el Prat i Castelldefels) compleix ja 25 anys d’història: és un centre de referència mundial entre tennistes d’alta competició. Nodreix de campions els tornejos internacionals de tennis. Els nord-americans han volgut una altra ES Academy a Naples (Florida): l’ Emilio i els seus entrenadors hi imparteixen el “sistema espanyol”. Un altre calc –però el doble de gran– és l’ acadèmia de Rafa Nadal a Mallorca. A l’ ES Academy els interns s’entrenen i cursen estudis a les seves aules. L’Emilio m’assenyala a la pista alguns alumnes que un dia el món aplaudirà.
Què és el millor de Florida?
Que són molt pràctics. Si fas les coses bé, tot és fàcil i t’ajuden.
Què fa vostè allà?
Ensenyar-los el sistema espanyol de tennis.
En què consisteix?
Disciplina, esforç i respecte, tres valors.
No tenen aquests valors altres països?
Els tennistes espanyols els hem tingut en un nivell superior. Així vam guanyar la Copa Davis del 2008 a l’Argentina.
I ara?
Els Estats Units ho han entès: si l’any 2000 vam tenir tretze jugadors entre els cent millors i ells només sis... avui és just a l’inrevés. I atents a Itàlia: s’enlairarà!
Per què?
Hi posen diners, capten nens en escoles i la federació paga la seva acadèmia de tennis.
Com va ser en el seu cas?
Després de Santana, Orantes, Gimeno i Higueras, que van començar recollint pilotes, va venir la meva generació: tennistes!
Tennistes?
Esmorzes tennis, dines tennis, sopes tennis. Des de petits ens entrenem en clubs de tennis, i estudiem. Quina fam de tennis teníem! Això ens catapultava. Vaig ser tennista, soc tennista i seré tennista sempre.
Quin era el seu punt fort a la pista?
Adaptar-me a cada rival amb tenacitat implacable, no donar cap bola per perduda, lluitar, pencar. Gràcies al meu punt feble.
Quin era el seu punt feble?
No dominava cap cop letal. Vaig haver de progressar treballant moltíssim!
Alguna floreta el va emocionar?
El 1991 vaig guanyar el Godó, vaig ser un referent... i em deien: “Ets la meva inspiració”. Les meves acadèmies volen inspirar futurs tennistes.
Va inspirar la seva germana Arantxa?
Des dels tres anys l’ Arantxa arrossegava una raqueta d’adult i pilotejava. La vaig guiar... i va acabar guanyant les millors!
Empenyent la raqueta a dos braços...
Va guanyar Roland Garros: “Ja no seràs la germana d’Emilio Sánchez Vicario, jo soc el germà d’Arantxa Sánchez Vicario!”.
S’avenen?
Entre germans sempre hi ha coses... L’Arantxa es va apartar d’aquest món durant anys, i avui hem reprès la nostra relació.
En què difereix el tennis actual?
El tennista d’avui es recupera molt més ràpid físicament i mentalment.
I en el joc, hi ha diferències?
Continua igual: amagar-te per aprofitar la debilitat de l’altre i imposar la teva fortalesa. El tennista és un lleó atent a l’oportunitat per saltar sobre la seva presa.
Quina és la gran virtut del tennista?
L’amor al patiment. El tennista és masoquista: pateix i li agrada, sap que com més aguanti... més bona urpada acabarà clavant.
Estimar patir!
Estimar l’adversitat: això ensenya el tennis i serveix per a tot en la vida. Per això els grans traders a la borsa són tennistes! D’altres temen perdre i venen: ells aguanten!
N’hi deu haver de millors que d’altres.
Com més capaç siguis d’oblidar ràpid el teu últim error, més bon tennista ets. Res pitjor que fustigar-te per un error!
Cada pilota és un món nou?
Això mateix! Centra’t en l’ara, aquí.
Va caure Alcaraz a la final del Godó...
Va recórrer a diversos cops excepcionals seus... i no van entrar. I aleshores apareixen els dubtes... i el rival s’encoratja.
Digui’m noms de tennistes espanyols que li semblin molt prometedors.
N’esmentaré dos de Madrid: Jódar i Landaluce, que tenen ara entre 18 i 20 anys. Els veig molt bé.
A Lamine Yamal li van veure amb sis anyets que seria bon futbolista.
En tennis, atès el pes de la força mental, no ho veiem fins als 15 anys, entre els nois, i una mica abans entre les noies. Sí que hi ha un detall tècnic en què jo em fixo molt...
Quin detall, Emilio?
Hi ha jugadors que anticipen el recorregut del rebot de la pilota: saben interceptar-la i tornar-la abans que baixi. És un gran talent i difícil d’ensenyar. Però ho intento, els entreno a la meva acadèmia.
A més del “sistema espanyol”.
Ja l’he portat també a la Xina, al Centre d’ Alt Rendiment de Nanquín: d’allà surt Juncheng Shang!
No el conec.
Amb 20 anys, aquest tennista xinès masculí serà el que guanyarà més diners de tots els tennistes del món. Atenció!
I això per què?
Milions de xinesos seguiran els seus progressos als mitjans de comunicació... i es dispararà la cotització dels contractes.
I vostè, com ho porta?
La salut em respecta, practico hidrotennis: exercicis a la piscina. I em motiva moltíssim donar oportunitats als joves, a través del tennis i de l’educació.
