Des de les catedrals gòtiques i les àmplies planícies amb milers d’hectàrees de blat i ordi recollides dia i nit fins a abatre els sembrats madurs dels fèrtils altiplans del Marne, França ha celebrat el 14 de juliol obrint el llarg període de les vacances estivals. L’ambient és feixuc i incert, de confrontació, com a tota l’Europa democràtica i, per extensió, també als Estats Units.
La França que se’ns ensenya a les grans tardes del Tour existeix, és real, manté el patrimoni històric dibuixat per vells campanars i casalots de pedra que desafien el pas dels segles amb una indiferència total.
Els fastos de la festa nacional han estat precedits per un viatge d’Emmanuel Macron al Regne Unit, la primera visita que un president de França du a terme a Londres des de fa 17 anys i també la primera d’un líder de la Unió Europea després del fiasco que ha representat el Brexit per a Anglaterra i per a Europa. Els pobles voten lliurement, però també lliurement corregeixen els errors. És impossible esborrar les cicatrius que ha deixat la història en les relacions entre aquestes dues nacions, les dues úniques que disposen d’armament nuclear i que poden ser decisives per defensar i per dissuadir les amenaces que vinguin de fora.
Esborrar l’hostilitat que va deixar el Brexit és bo per als britànics i per a la UE
França i el Regne Unit són els països que poden fer front amb més capacitats en el cas que Putin travessés les fronteres actuals protegides per l’OTAN. Esborrar els senyals hostils que va deixar el Brexit és un acte intel·ligent que pretén contrarestar el discurs que la por ha sembrat a Europa, que tem l’abandonament de Donald Trump.
Lee tambiénChaves Nogales i Orwell
Mentre es construeixen murs interns i externs, s’aixequen barreres per esborrar els efectes del tractat de Schengen, es tracen centenars de quilòmetres de filats amb pues per frenar el pas d’estrangers que fugen de la misèria, de la guerra, de la persecució i del fanatisme religiós, el recosit del Brexit és un signe positiu. Ningú no perd identitat, però tots guanyem en seguretat i respectuositat. El nacionalisme dels estats moderns que neix a la pau de Westfàlia del 1648 ha de ser compatible amb la necessària unitat europea per combatre les amenaces que venen de l’Est, del vessant fanàtic de l’islam i d’un Trump que es pensa que Europa és una joguina de drap trencada que es pot doblegar amb aranzels.