Brandon Sanderson: “No pensava que després de 25 anys en el negoci tornaria a estar a l’avantguarda”

Hi ha escriptors que amb un llibre creen tot un món, i d’altres la gran obra dels quals és precisament l’univers literari que travessa la seva obra, com passa amb el Cosmere de Brandon Sanderson (Nebraska, 1975), un escenari magnificent del qual ha escrit una vintena de llibres –entre sagues, independents, novel·les curtes i relats–, sovint servits per l’editorial Nova en diverses edicions, siguin tapa dura, tova, edició il·lustrada o de butxaca i que han arribat a ser un supervendes extrem: el 2017, segons dades de l’editorial, ja havia venut uns 100.000 llibres, una bona xifra que empal·lideix davant el milió i mig des d’aleshores, amb un creixement anual d’un 30%. En català amb prou feines comencen a publicar la seva obra entre Duna i Mai Més, un projecte de gran envergadura.

Sanderson ha vingut –per tercera vegada– al Festival Celsius 232, que se celebra aquests dies a Avilés, però no ha vingut sol: a més de la seva dona, Emily, l’acompanyen més de 20 membres de l’equip de la seva empresa, Dragonsteel, que ha portat fins a dues tones de marxandatge i que inclouen, a més de llibres firmats i edicions especials, pins o samarretes, però també pàgines firmades del mecanoscrit original –el que li va tornar l’editorial Tor, que el va publicar el 2005– de la seva primera obra publicada, Elantris, amb preus de fins a 1.000 euros.

Lee también

Joe Abercrombie: “Hay que preguntarse quiénes son los verdaderos demonios”

Francesc Bombí-Vilaseca

Segons les xifres, la fantasia és el gènere que més impulsa actualment la lectura –i la venda–. A què creu que es deu?

A qualsevol que provi la literatura fantàstica li encantarà, encara que en el passat hagi estat estigmatitzada. La qüestió és que moltes de les grans històries de tots els temps són fantàstiques, com per exemple Hamlet: és una fantasia amb fantasma inclòs. Ens encanta el que és fantàstic, el “què passaria si”, és una cosa natural en els humans, i cada vegada més gent s’adona que aquelles velles maneres de pensar en termes de friqui o no friqui són obsoletes. Tothom és friqui en un sentit o en un altre, ja sigui de les estadístiques del futbol o de la història de la Segona Guerra Mundial, i en la literatura fantàstica som friquis d’explorar altres mons.

Moltes de les grans històries de tots els temps, com ‘Hamlet’, són fantàstiques”

Avui hi ha molts lectors joves que van creixent amb el gènere. I si deixen de llegir?

Bé, ningú no està obligat a llegir un llibre en concret, si el proves i no t’agrada, no passa res. Hi ha molts llibres excel·lents, i no tots agraden a tothom. Jo crec que la fantasia és el millor gènere, però, esclar, soc una mica parcial. D’altra banda, la fantasia ha madurat molt els últims vint anys. Crec que Tolkien va fer una cosa increïble, però durant molt de temps vam viure a la seva ombra, i molts dels llibres d’aquella època es van pensar per a joves adults, igual que molts còmics es van escriure per a joves els primers temps, però a mesura que els gèneres maduren i els escriptors maduren, descobreixen que hi ha moltes coses per explorar sobre l’experiència humana i el fet de ser adult que encaixen amb la fantasia. Només cal temps perquè aquesta percepció canviï.

Va passar també amb el rock, que ja no és per a joves...

I amb els videojocs. La meva generació continua jugant a videojocs, però els que són més grans que jo, no. Hi ha hagut un canvi.

Part del prejudici és perquè molts encara pensen que només serveix per evadir-se de la realitat?

És possible. Jo vull explorar els temes importants per als meus personatges, no penso a introduir els meus propis temes. Si hagués de dir quina és la funció fonamental de la ficció, diria que una de les coses més importants és llegir sobre altres persones, veure a través dels seus ulls i experimentar el món com una persona diferent. Això genera empatia. Pots anomenar-ho escapisme, però veus aquell món a través d’altres ulls i això és realment valuós. Un dels primers llibres importants que vaig llegir va ser un de Barbara Hambly que tracta sobre una dona de mitjana edat. Per què un llibre així podria atreure un adolescent? La dona d’aquell llibre compagina la criança dels fills amb l’aprenentatge de la màgia i s’assemblava molt a la meva mare, que era comptable i compaginava la vida i la carrera. Quan vaig acabar el llibre, vaig entendre més bé la meva mare. Aquest és el poder de la ficció: explorar temes i plantejar-te preguntes. La fantasia pren temes del món real, els destil·la fins a arribar a la seva essència i els aborda d’una manera que deixa enrere part del bagatge, per dir-ho així, d’aquelles idees, de manera que pots destil·lar-les i parlar-ne sense que siguin amenaçadores.

“La fantasia destil·la temes del món real per parlar-ne sense que siguin amenaçadors”

Als seus llibres tracta qüestions no gaire habituals llavors, com la salut mental...

Quan estava desenvolupant el personatge de Kaladin, de la sèrie El archivo de las tormentas, la meva dona tenia depressió, i vaig pensar que la majoria de les persones que conec tenen un problema o un altre. Si vull abordar el món de manera realista, he d’explorar aquestes coses. Vaig sentir que era un buit en el gènere, així que el vaig explorar, però no pas pensant “escriuré un tractat sobre la salut mental”, sinó pensant en els personatges, que resulta que un parell tenen alguns problemes de salut mental únics, per la qual cosa les seves vides converteixen naturalment això en un tema, però amb el personatge al capdavant.

Les rebel·lions i la lluita contra l’opressió travessen la seva obra. ­Potser no parla directament de política, però hi és. Durant el primer mandat de Donald Trump no va evitar parlar-ne.

Tant de bo fóssim millors unint que dividint, i que els nostres líders a tot el món fossin millors a l’hora d’unir les persones en lloc d’assenyalar un enemic per oprimir-lo. Estimo els Estats Units i penso que l’opressió que hem perpetuat és el flagell i la taca més grans del nostre país, i tant de bo puguem superar-ho. No m’agrada parlar gaire de política, però sí que diré que ens hem d’esforçar més per unir les persones en lloc de dividir-les. Passa el mateix amb les guerres, sigui la d’Ucraïna o la de Gaza, és horrible, i no sé si un escriptor pot arreglar res d’això, però pot inspirar la gent, i si s’aconseguís crear empatia, potser una part d’això s’esvairia.

Algunes de les seves novel·les s’han interpretat en clau romantasy, una de les tendències dels últims anys...

Durant la pandèmia vaig escriure Yumi y el pintor de pesadillas i Trenza del mar esmeralda, explorant la idea de l’estrès de la societat. Una és més romantasy,i l’altra, més cozy, tendències que es van fer populars just mentre les escrivia, i probablement tots aquells escriptors veníem de la mateixa direcció, buscant més fantasia, estressats per la covid. Va ser molt divertit estar a l’avantguarda, tot i que no pensava que després de 25 anys en el negoci hi podria tornar a estar, però, per casualitat i per sort, vaig llançar aquestes coses just a l’inici d’un nou canvi del gènere.

No té la temptació d’escriure alguna obra realista?

Tinc idees.

Però està compromès amb el Cosmere...

Bé, últimament tinc moltes idees. Les deixo madurar i les treballo, però soc conscient que probablement no tindré temps per desenvolupar la majoria. La qüestió és que tot el que em ronda el cap durant molt de temps acaba tenint algun element fantàstic. És el que m’agrada. Quan vaig escriure Legión, que és una història de detectius, vaig acabar incloent una càmera que podia fer fotografies del passat com l’objecte amb què s’enfrontaven els protagonistes, perquè aquestes idees em diverteixen.

Està a punt de fer 50 anys i té moltes novel·les planejades. Pensa que la seva millor novel·la ha d’arribar o la seva obra més important és el mateix Cosmere?

Sent realistes, estic escrivint una cosa i les seves peces juntes formen una obra mestra més gran que qualsevol per separat, i això és el Cosmere. Espero poder continuar publicant llibres que es venguin molt bé, però també que siguin artísticament valuosos. Podré crear alguna cosa encara millor que el que he fet fins ara? Això és el que vol tot autor, i això espero.