“El festival és com un sistema solar amb la fantasia al mig i, orbitant com planetes, literatures de gèneres, còmic, música, mitologia, tatuatge, cosplay, videojocs o jocs de rol, i a sobre quan es creuen és meravellós”, assegura Diego García Cruz, codirector, amb Jorge Iván Argiz i Cristina Macía, del Festival Celsius 232, que se celebra fins diumenge a Avilés. Més enllà de l’efecte Sanderson, el creixement ha estat constant des d’aquell 2012. “La literatura fantàstica és a l’inici mateix de la humanitat, quan la gent s’explicava històries a la vora del foc”, assegura vehement García, per qui tenir en tan alta consideració Cortázar, García Márquez o Cormac McCarthy és una prova que el gènere no va en detriment de l’alta literatura.
Per ells, el Celsius “té la premissa bàsica que tot és voluntari, ningú cobra ni paga. Cal pagar per tenir accés a la cultura? Rotundament, no. A més, s’ha convertit en un punt de trobada de friquis de la narrativa fantàstica”. Un auge que va en paral·lel al del gènere mateix, però no es pot deslligar del fet que la població s’hi bolca. “Té molts paral·lelismes amb el festival de cinema de Sitges, que avui és tot un referent internacional, i la gent ja reserva per anar-hi abans fins i tot de saber què s’hi farà”, assegura Alberto García, Zeta, de l’editorial Nova. Que hi ha visitants que hi venen de vacances es demostra amb una dada: editorials com Mai Més i Chronos van vendre prop d’una trentena de llibres en català la primera tarda, i això que se suposava que era el dia més fluix.
Lee tambiénJoe Abercrombie: “Hay que preguntarse quiénes son los verdaderos demonios”
Continua l’auge del ‘romantasy’, creix el terror, la natura és vista des d’una mala consciència ecològica i tot s’hibrida
Un dels assidus de cada edició –“Menys la primera”, matisa– és l’escriptor Ricard Ruiz Garzón, que aquesta vegada, a més, ve a presentar la seva novel·la Wollstonecraft (Mai Més / Obscura, en castellà). Pel comissari del 42 (Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona), una de les tendències més marcades continua sent la fantasia romàntica –l’anomenat romantasy –, que més enllà de Yarros té exponents com Stella Tack, Carmen Romero, Aloma Rodríguez o les Hermanas Greemwood. “És indubtable que ha trobat un públic nou i ha renovat la fantasia èpica, que gairebé sempre havien escrit homes, amb excepcions com Aranzazu Serrano i el seu Neimhaim ”. Ruiz Garzón creu que “estem en un canvi de cicle interessant, un domini de la fantasia en el segle XXI, diguéssim, de J.K. Rowling a George R.R. Martin, en què també torna el terror, que encara és minoritari però creix en qualitat, amb editorials especialitzades com Valdemar, Carfax i Obscura”.
Una altra tendència interessant és el folk horror, que té a veure amb la preocupació ecològica: “Emergeix el passat pagà ocult no oficial, però amb la mala consciència ecològica que tenim i la idea que la natura o la Terra s’haurien de venjar, de manera que hi ha un missatge natural, una advertència que la natura ja no és un lloc amable, sinó que és un lloc que pot ser encara més inhòspit que les ciutats, perquè som uns ingenus la natura és molt maca, sí, però el lleó se’t menja”.
Una multitud va omplir l'auditori per escoltar la xerrada del compositor Borislav Slavov amb Ángel Luis Sucasas sobre com crear melodies inoblidables en sagas de videojocs com Crisis, Baldur's Gate o Divinity
Per l’escriptor, “durant aquest segle XXI la ciència-ficció ha baixat perquè la tecnologia passa per davant de tot i és impossible estar a l’altura, però estem a punt que hi hagi un retorn, perquè entre canvi climàtic, robots i intel·ligència artificial ens estan posant els temes sobre la taula i és impossible no parlar-ne”.
També hi ha “fenòmens estranys, com el realisme màgic amb Guerra Civil de David Uclés, un bolet inesperat”: La península de las casas vacías (Siruela) és un dels premis del festival, els Kelvin 505, que es lliuren dissabte.
Sobretot, però, “les fronteres dels aficionats s’amplien i als curiosos que venen de fora del gènere els agrada la hibridació, molt del segle XXI: no hi ha un subgènere que no s’hagi barrejat amb un altre subgènere. Ja vindran temps més neoclàssics i puristes, però ara ho estem barrejant tot, i tot el que se t’acudeixi es pot barrejar, com porno i dinosaures, que es barregen”.
