Fa vuitanta anys, aquell 6 d’agost del 1945 a Hiroshima i tres dies després a Nagasaki, la humanitat va descobrir el poder de l’autodestrucció. Malgrat que Japó feia mesos que tenia perduda la guerra, el president Truman va ordenar el llançament dels dos artefactes dissenyats al laboratori de Los Álamos per reafirmar qui portaria el timó del planeta les dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial.
La certesa d’un holocaust en cas de guerra atòmica ha propiciat una pau dèbil i un desarmament gradual sobretot per part de les dues grans potències de la guerra freda, els Estats Units i Rússia, que tenen el 90 per cent de l’arsenal nuclear. Fins ara que l’ocupació d’ Ucraïna ha revelat una pregunta incomoda. Si els ucraïnesos durant la disgregació de l’URSS no haguessin renunciat a les seves armes atòmiques entre les condicions per aconseguir la independència, Putin s’hauria atrevit a envair-los? Si ens atenim a les evidències, la resposta és que no s’hi hauria atrevit.
L’explicació l’ha donat amb paraules el president de França: “Per ser lliure s’ha de ser temut”, i amb fets perquè Emmanuel Macron, a més de doblar el pressupost militar, ha tancat un acord per coordinar el seu polvorí amb la Gran Bretanya, l’altre estat amb ogives atòmiques del continent. Un altre exemple d’aquesta doctrina dissuasiva és Israel una potència regional amb armes nuclears, mai reconegudes oficialment, però acceptat tàcitament, i que és la clau de la seva supervivència malgrat estar envoltat d’enemics juramentats per destruir-lo.
Els temps de la reducció d’arsenals ja formen part del passat
Llançats a una nova cursa armamentista, els temps de la reducció d’arsenals ja formen part del passat i l’esperança d’un món sense artefactes capaços de convertir-lo en cendres, una utopia. Al contrari. La Xina suma més de cent caps nuclears a l’any, 9.600 més estan a punt per ser disparats sobretot des de míssils, avions i submarins russos i nord-americans mentre el club atòmic s’amplia amb membres tan inquietants com el Pakistan, Corea del Nord i qui sap si Iran. Mentrestant, el nombre de conflictes ha augmentat exponencialment amb guerres a Etiòpia, el Sudan, Birmània, a part de les d’ Ucraïna i Gaza.
Lee tambiénOTAN, d’entrada, sí
El desenvolupament tecnològic ha nodrit els arsenals d’armes cada vegada més sofisticades com els drons, letals perquè poden transportar artefactes molt potents i amb un preu molt assequible no només per als estats sinó també per a les organitzacions terroristes l’objectiu de les quals ha estat aconseguir una bomba atòmica.