El 21 de març del 2006, durant el tràmit del projecte de llei del nou Estatut de Catalunya a la comissió constitucional del Congrés dels Diputats, PSOE i CiU van acordar traslladar la referència a Catalunya com a “nació” de l’article 1 al preàmbul, amb una formulació més ambigua: “El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit de forma àmpliament majoritària Catalunya com a nació. La Constitució espanyola, en el seu article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat”. Per motius oposats, ERC i PP van votar en contra d’aquesta sortida que els negociadors socialistes i convergents havien trobat per abordar la molestosa qüestió de la unitat i unicitat d’Espanya.
Aquell dia, a la foto de consens fins i tot hi va sortir Alfonso Guerra, que ja devia haver demanat hora al fuster al qual va al·ludir dues setmanes després en un míting a Barakaldo: “El plan del lehendakari Ibarretxe lo cepillamos antes de que entrase en la comisión, y el otro (l’Estatut) lo cepillamos como un carpintero en la comisión”.
On hi havia Maragall hi ha Illa, on González, Sánchez, i de guerres el món n’és ple
Dècades després, la paraula tabú desterrada al preàmbul és ordinalitat (derivat d’ordinal i, en darrer terme, d’ordre). Allà on hi havia Maragall hi ha Illa, allà on González, Sánchez, de guerres el món n’és ple i allà on es parlava de nació ara es parla d’un principi econòmic que consisteix a aportar al sistema (un i únic) recursos proporcionals als que es reben. Després dels escarafalls processistes, el catalanisme està en hores baixes, encallat, i només és capaç de reclamar tanda.
Lee tambiénSegona residència?
Fa unes dècades, quan la transició va començar a mostrar les costures, el llenguatge públic no era tan abrupte com el d’avui, que els senyors i les senyores diputats s’insulten en seu parlamentària. Tot semblava més subtil i les pulsions quedaven emmascarades. Els preàmbuls (etimològicament, que va al davant) tenien una connotació sexual en referència als jocs eròtics previs al coit. Per això Guerra va fer servir el verb cepillar, un sinònim de l’acte sexual entès com a conquesta i submissió. Quin serà el verb que usaran ara per carregar-se el principi d’ordinalitat d’aquest presumpte finançament singular-i-plural?