La por i l’ansietat no distingeixen entre persones. Són emocions universals que poden afectar qualsevol, fins i tot els més famosos, aquells a qui estem acostumats a veure a la televisió com si res no els pogués afectar. Un exemple d’això és Pablo Motos, presentador d’El Hormiguero, que va reconèixer en una de les seves aparicions al pòdcast Tengo Un Plan com lluita contra la por i l’ansietat quan aquests apareixen en la seva vida.
Aquestes emocions, tot i ser incòmodes, ens recorden una cosa fonamental: que som humans. Sentir por o ansietat no ens fa dèbils, sinó reals. La por sol aparèixer davant del desconegut, quan ens enfrontem a una cosa nova, quan dubtem de les nostres capacitats o quan no estem acostumats a certes situacions. És una reacció natural del nostre cos i de la ment davant un possible perill o incertesa.
Dona començant a meditar
L’ansietat, per la seva banda, pot desencadenar-se en moments d’estrès, quan ens sentim sobrepassats o incapaços de gestionar una situació concreta. També pot ser el resultat d’experiències traumàtiques que no s’han processat completament.
Tot i això, hi ha una sortida. Encara que de vegades tot sembli gris i ens sentim incapaços de continuar endavant, és possible superar aquests estats. Com? Enfrontant-los amb consciència, amb ajuda si és necessari, i sobretot amb paciència i esforç. Reconèixer que necessitem parar, respirar i demanar suport no és un signe de debilitat, sinó un acte de valentia. Perquè el primer pas per superar alguna cosa és acceptar que és allà. I des d'allà, tot comença a canviar.
Pablo Motos ho té clar: “A la por, si li parles, baixa immediatament. Està acostumat que fugis. Però si et capgires i li dius: ‘Atraviésame’ o ‘Máteme’, la por no sap com reaccionar”, va explicar en el pódcast. A més, afegeix que: “Quan tinc molta por d'alguna cosa, ho faig mentalment i dic: “val, mata'm, mata'm”. I la por no sap com reaccionar a això”.
Sobre el pranayama del ioga
El pranayama és una tècnica del ioga que es basa en el control conscient de la respiració per influir en el cos i la ment. El seu nom prové del sànscrit i significa “control de l’energia vital”, ja que es considera que el “prana” (l’energia vital) viatja a través de l’aire que respirem.
Dins del pranayama hi ha diferents exercicis, i cada un té un efecte diferent: alguns activen, altres calmen, equilibren o purifiquen. Per exemple, tècniques com la respiració alterna per les fosses nasals (nadi shodhana) ajuden a equilibrar el sistema nerviós, mentre que d’altres, com l’exhalació prolongada — és a dir, deixar anar més aire del que s’inhala — tenen un efecte tranquil·litzant, ja que estimulen el nervi vague i afavoreixen l’activació del sistema nerviós parasimpàtic, responsable de la relaxació.
meditar gossos
Aquesta última és la que esmenta la persona en el text i és comú a moltes tradicions: des de l’“om” del ioga fins a l’oració del rosari o els cants gregorians, tots comparteixen aquella respiració lenta i rítmica que ajuda a calmar el cos i la ment.
“Si estic molt malament, faig el pranayama del ioga, que consisteix a deixar anar més aire del que agafes. Aquest truc l’utilitza tothom. Totes les religions ho fan. Resar el rosari serveix per a això. Soltes molt d’aire. L’“om” és això. L’“hare, hare, hare krixna” també. Els cants gregorians fan el mateix”, confessa el presentador.
“La clau és deixar anar més aire del que prens, i et calmes. Agafes aire, però tornes a agafar una mica més ràpid… com et vingui. L’important és deixar anar. Llavors s’estimula el nervi vague i et calmes”, explica,
