Catalunya va passar a ser el centre de la gastronomia mundial a inicis de segle, li prenia aquell rol a una França que sempre ho havia estat. Per ser concret, un punt remot i recòndit a la perifèria de Roses, a la Costa Brava, va ser l’estrany epicentre d’aquell sisme, que va adoptar la forma d’un disruptiu restaurant anomenat El Bulli. Hi van passar centenars d’aprenents de bruixot que, anys més tard, serien anomenats bullinians. Aquells cuiners, dues dècades més tard, es troben disseminats pel món, exercint d’ambaixadors d’aquella visió culinària, en multitud de restaurants prestigiosos. Va passar a Catalunya, però podria haver passat al País Basc, perquè tenien elements idèntics, avui tot Espanya ho ha mimetitzat i és part d’aquell èxit.
Making off de la fotografia de Jordi Bernadó amb motiu de la presentació de Catalunya, regió mundial de la gastronomia
Jordi Bernadó, reconegut fotògraf, que amb la seva sèrie ID Project havia retratat d’esquena personatges tan singulars com Stephen Hawkings o Woody Allen, va arribar al Palau de la Música Catalana per fer una fotografia coral de la gastronomia catalana. Aquella instantània, amb tot un sector donant l’esquena a la càmera, més de dos-cents professionals, es va fer en un altre epicentre de la catalanitat, que destil·la l’essència del modernisme, un altre moment àlgid de la nostra creativitat. Una foto que contrasta amb la que publicava el 2003 en portada The New York Times, amb un Adrià en primer pla.
No hi ha reconeixement més gran de la nostra projecció que els grans premis culinaris
Va ser el mateix Ferran qui va suggerir passar de l’individual al plural, perquè el mestre té una convicció: aquella revolució es va convertir en un moviment que ha de ser reconegut de manera coral. Aquell exercici de generositat va demostrar la força de tota la cadena de valor, d’elaboradors a professionals de sala, de tots els estils culinaris, des de Carles Gaig fins als estrellats Roca, Ruscalleda o els tres xefs del Disfrutar. No hi ha reconeixement més gran de la nostra projecció que els grans premis culinaris, en els quals any rere any els nostres restauradors copen estrelles i altres guardons.
Lee tambiénAnatomia d’un instant
Els lideratges, si no es gestionen, no són eterns. Un líder és aquell que intueix, crea i ensenya el camí, segons John Maxwell. Ferran Adrià va exercir amb mestria les tres activitats. Ara, la primera generació de cuiners que no va néixer allà, però que beu d’aquelles fonts, ha de demostrar que té l’ambició i el talent per mantenir-ho. Tenim les arrels culturals, les matèries primeres úniques, però hem de continuar tenint la mateixa voluntat i passió per la professió que han demostrat els que ens han portat fins aquí, aquest és el repte.