En un sopar d'estiu que tingui lloc aquesta setmana, les possibilitats que surti el tema “CEO de Coldplay” són encara altes. És una narrativa irresistible i el vídeo, un cim del slapstick. Una vegada superada la fase dels acudits, el que continua en aquella conversa és el festival de la dada dubtosa. “El tipus va fer un comunicat donant tota la culpa a Chris Martin” (mentida). “L’esposa cornuda ha parlat” (mentida també). “Els dos amants han perdut la feina” (veritat, perquè han dimitit tots dos). “Ara, la filla del CEO està intentant fer-se famosa a Tik Tok” (fals, ni tan sols té una filla). “L’empresa va i contracta Gwyneth Paltrow per trampejar el temporal” (cert, han contractat l’actriu i exparella de Chris Martin per a un vídeo humorístic de gestió de crisi).
Els directius sorpresos en una infidelitat al concert de Coldplay
El cas Coldplay no només ha estat paradigmàtic per les derivades de moral pública, com de trist que resulta que dos adults perdin la seva feina per abraçar-se en un concert car, i perquè espectacularitza l’assumpte de la hipervigilància –relax amb això: les infidelitats es continuaran descobrint pel clàssic mètode d’espiar el mòbil de la parella, sense necessitat de kiss cam –. També perquè ha generat tal quantitat de contingut memètic que es requeria temps i esforç per desgranar què era cert i què era fals i a ningú no li venia gaire de gust fer-ho.
Hi ha una resignació gairebé quàntica davant que qualsevol pot estar mentint-nos en qualsevol moment
“Mira el que la dona del CEO d’Astronomer sembla haver dit sobre l’incident en el concert de Coldplay”, vaig arribar a llegir un titular en un mitjà dels Estats Units de pinta poc fiable, que no segueixo ni conec, però tot i així va caure en el meu feed d’Instagram. En català, els titulars en condicional –“ X hi podria ser implicat”– sempre han estat problemàtics. Vaig entendre que aquest sembla inaugurava una nova capa de distància entre els mitjans i els fets comprovables.
Lee tambiénSubarrendo habitació
Qui el va redactar sabia perfectament que el suposat comunicat de Megan Byron, que així es diu la dona, l’havia escrit una IA bastant ximple, però el mitjà ho llançava igualment al torrent de pseudodades sobre aquesta serp d’estiu perquè qualsevol visualització compta i perquè tots –sembla– hem assumit ja que tindrem una relació oberta amb la veritat. Hi ha una resignació gairebé quàntica davant el fet que qualsevol pot estar mentint-nos en qualsevol moment, el preu de viure en el gran atordiment.