Caminants que s’agraden, músculs endurits en gimnasos que semblen cavernes, banyador marcapaca i ulleres de sol negres. Speak english a little . Els únics que fan l’agost a l’agost... El ligón de platja no mor mai!
Jo ja entenc que en aquests moments del segle XXI no hauríem de fer atenció al ligón de platja –no s’ha de confondre amb els patrons de iot–, terror de les dones i exemple viu del fracàs del sistema educatiu i reeducatiu en vigor. Però allà continuen, indiferents als murals de Sixena –quin patiment!–, al curs polític i a la llista Epstein.
El ligón de platja és un ésser optimista –cosa d’agrair–, que dona espectacle a la sorra i galleja el que no està escrit, encara que, com el gall de Morón, va de calés més rígid que la moixama. A diferència dels carlins, que confessats i combregats baixaven de les muntanyes i atacaven l’home, el ligón de platja ataca les dones a còpia de marcar físic i reservar-se la intel·ligència.
Tret de quan xuten desviat o socialitzen la música, tenen la seva gràcia perquè animen la rutina de platja amb incursions mentre obren diàlegs de futur entre les parelles d’una certa edat.
Home optimista –cosa d’agrair–, galleja i dona espectacle davant la mar
–Oriol, al setembre t’apunto a un gimnàs...
Tothom té el seu públic i el ligón de platja, com el seu nom suggereix, el busca a pit depilat entre les banyistes a plena llum del dia, exercici de transparència que l’honora i distingeix del voltor nocturn, més fosc.
El físic importa i molt per això no tothom pot ser ligón de platja. Per posar un exemple, puc imaginar Koldo, Ábalos i Cerdán en banyador –fins i tot en tanga–, tirant penals a la vora del mar per captar l’atenció d’unes luxemburgueses, abans de cobrir-se de sorra –fer la croqueta–, esquitxar-se a l’aigua o aixecar un pilar de tres sense folre ni manilla ni vergonya.
Lee tambiénI a sobre... dia dels Avis
–Estan bocabadades...
És a dir: no qualsevol home té la preparació universitària, la capacitat cognitiva i l’ encaix per ser un ligón de platja.
Fan pena? I enveja quan, contra pronòstic, lloguen un patí de pedals i posen rumb a la mar salada mentre el braç envolta l’espatlla de la noia.
