A l’agost, als Jocs de París, David Popovici es va proclamar campió olímpic dels 200 lliure. Una meta a què estava predestinat des que amb 16 anys va sorprendre el món aquàtic classificant-se per a una final a Tòquio 2020. Per celebrar-ho, amb els diners que li van correspondre del
Govern, es va comprar un Porsche per 171.853 euros. I es va armar un gran escàndol.
Les xarxes socials i la premsa es van omplir d’opinions contradictòries. Un sector el va acusar de malgastar i no donar exemple; un altre el va defensar, perquè cadascun amb el que guanya amb esforç fa el que vol, van venir a dir. I Popovici, que ja des que era un adolescent va notar la pressió de ser el millor, va continuar aïllant-se al seu món, com va fer per preparar París.
Fan dels estoics, es va tancar les xarxes abans dels Jocs i va dir que no a les ofertes dels Estats Units
Ahir, en uns altres 200 lliure nedats amb intel·ligència, el romanès de 20 anys es va proclamar campió del món amb un temps d’1m43s53, tres dècimes davant de l’americà Luke Hobson. “Aquest èxit va arribar després d’un any més relaxat. Soc més feliç que després de la final olímpica”, va dir. I va somriure sense parar i al podi li va demanar al japonès Tatsuya Murasa, bronze, un selfie per a la poste-ritat mentre la grada tremolava pel sisè títol de Katie Ledecky al 1.500 lliure, que suma 15 anys invicta.
Però la nord-americana és en un país on hi ha més medalles olímpiques que hospitals. Popovici, en canvi, és una qüestió d’ Estat en un país que protegeix i cuida els pocs grans esportistes que triomfen. Quan el nedador va batre el rècord mundial de 100 lliure, el 2022, li van ploure ofertes d’universitats americanes. Però Popovici va apostar per quedar-se al barri de Pantelimon de Bucarest, sota el paraigua de les institucions que el finançaven i del centre de natació que dirigeix el seu pare, Mihailo, un exagent comercial de productes farmacèutics que ara coordina la piscina a les instal·lacions vetustes del Dinamo. El futur de la natació a Romania gira entorn d’ell.
És difícil conviure amb un do i ser popular, que mirin amb lupa els teus moviments. El romanès, davant l’allau de la seva figura i després de la seva davallada el 2023, va decidir tancar les xarxes a començaments del 2024.
La libèl·lula (va triar aquest animal al disseny del seu banyador Arena perquè és com ell, “bonic i delicat”, “que no és ni a l’aigua ni a l’aire”) té al davant la cursa masculina més morbosa d’aquests Mundials de Singapur.
Avui començaran les eliminatòries dels 100 lliure, en què s’ enfrontarà al xinès Pan Zhanle, el campió olímpic que va destruir el rècord a París (46s40). El romanès, a l’ Europeu sub-23 d’ Eslovènia, va batre el rècord europeu (46s71) i es va convertir en el primer home a baixar de 24 segons als últims 50 metres de la prova. El duel rescata els de dècades enrere entre el rus Aleksandr Popov i l’holandès Pieter van den Hoogenband, o el d’aquest amb l’australià Ian Thorpe als 2000. “ Popov era el mite. Quan tots dos sortien, la piscina rugia”, recorden els periodistes d’aquells anys.
“Aquesta cursa serà increïble. Dues estratègies de ritme diferents. Popovici és un prototip inusual. Normalment, els nedadors de 100 neden cada 50 en dos segons de diferència. Pan fa el primer en 22 i el segon en 24. La distància en el romanès es redueix a gairebé un segon. Marcaran una rivalitat històrica”, assenyala l’analista de natació Olivier Poirier Leroy.
Si Pan Zhanle és el prototip nedador de l’escola xinesa, Popovici és un vers lliure. Amb deu anys el volien esborrar dels cursos de natació perquè els entrenadors es queixaven que no parava de fer broma i no estava atent, fins que es va trobar al seu camí Adrian Radulescu, el seu entrenador i guia espiritual. No només el va motivar amb els seus mètodes, sinó que va poblar la seva biblioteca de llibres de filosofia estoica. Popovici ha llegit Epicur o Sèneca, li va encantar L’home a la recerca de sentit , de Viktor Frankl, i entén que cal conrear el món interior. Encara que el seu somni, més enllà de l’or i els rècords, sempre fos treure’s el carnet de conduir. Una cosa que va aprofitar bé després de París.