L’Executiu autoritza la SEPI a entrar al rescat de Talgo

El Consell de Ministres va donar ahir llum verda a la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) per emprendre una inversió a Talgo valorada en 75 milions d’euros.

L’operació s’articularà mitjançant la subscripció d’un augment de capital a Talgo per un import de 45 milions d’euros que la convertirà en propietària del 7,8753% del capital social ampliat a un preu de 4,2 euros el títol.

La SEPI injectarà 75 milions a l’empresa, 45 en accions i 30 en obligacions convertibles

A més a més, la SEPI subscriurà un préstec amb obligacions convertibles en accions de Talgo per un import de 30 milions d’euros. En total, el Govern central posa a disposició de la companyia 75 milions, que s’afegiran als altres 75 milions que s’ha compromès a aportar el consorci d’inversors bascos liderat per la companyia industrial Sidenor, i participat pel Govern basc, mitjançant el fons d’inversió Ekarpen Private Equity, SA (amb un 66,7%), la Fundació Bancària BBK (amb un 13,3%), Clerbil, SL (13,3%) i la Fundació Bancària Vital (6,7%).

En total, una injecció de 150 milions d’euros amb què es pretén no només cobrir el desfasament financer que ha deixat als comptes de Talgo la multa de 116 milions d’euros que Renfe li reclama per l’incompliment del contracte de lliurament de trens Avril, sinó també apuntalar l’estructura financera per suportar el deute de 409 milions que Talgo té amb una vintena de bancs. Una debilitat que amenaçava el futur d’un fabricant de trens que el Govern espanyol fa temps que va catalogar com a “estratègic”.

Es desencalla d’aquesta manera l’últim obstacle perquè l’industrial José María Jainaga, propietari de Sidenor, prengui el control de Talgo amb l’ad-quisició del 29,7% de les accions de la companyia que encara té el fons d’inversió Trilantic, amb qui va acordar l’adquisició al febrer a canvi de 150 milions d’euros.

Des d’aleshores Jainaga, el Govern basc i la Moncloa han negociat fer funcionar la “solució espanyola” que donés a Talgo aire financer i més capacitat de producció després que la Moncloa vetés l’entrada a la seva capital del consorci hongarès Ganz Magav, amb connexions amb l’extrema dreta i el Govern de Viktor Orbán.

Per a Vitòria era estratègic que Talgo estigui sota mans basques. Per això el mateix lehendakari, Imanol Pradales, va intercedir la setmana passada davant Pedro Sánchez per desbloquejar l’ajuda pública que ahir va veure la llum.

Tot i això, aquesta última està condicionada tant al fet que el consorci hi posi els 75 milions com que Jainaga materialitzi la compra i també que entitats financeres creditores de Talgo dissenyin una nova estructura d’endeutament integrada en dos trams: finançament de 650 milions d’euros amb venciment a sis anys i una línia de circulant de 120 milions d’euros amb venciment a tres anys amb extensió automàtica durant dos anys més. Addicionalment, es concedirà una nova línia d’avals per part de les entitats financeres de 500 milions d’euros.