Minuts abans de llançar-se a la piscina i fer miques el rècord mundial dels 200 estils, Léon Marchand va agafar el telèfon i va trucar al seu entrenador, Bob Bowman. L’home que va guiar els èxits de Michael Phelps i des de setembre farà el mateix amb els de Summer McIntosh, va decidir no desplaçar-se als Mundials de Singapur. Aquesta temporada no havia estat tan aferrat al seu pupil, que s’havia “relaxat” després del fervor de La marsellesa a l’agost.
Marchand se’n va anar de vacances, va tornar a la piscina a la tardor per nedar la Copa del Món i després va marxar a fer surf a Austràlia i a conèixer com s’hi entrena. Fins a finals de març no va veure Bowman. “Havia perdut la flama, necessitava recuperar-la”, va dir.
No només havia perdut la flama. També la vida privada. Va intentar trepitjar el mínim França perquè no era capaç “ni de comprar el pa”. Comparteix marques publicitàries amb el seu amic Kylian Mbappé, de qui va copiar l’estructura familiar que li porta l’agenda i els negocis. Perquè Marchand ja és un nom d’èxit, al màxim esglaó de Nike o de Louis Vuitton o Omega.
El de Tolosa de Llenguadoc, com va revelar, va dir a Bowman en aquella trucada des dels intestins del World Aquatics Arena de Singapur que s’havia sentit molt bé en l’escalfament i que creia que era el moment. Com es pot contradir el supercampió de París? Bowman li va donar llum verda. I els 1m52s69 van ser incroyables.
“És irreal”, va dir, fos, a peu de piscina. Però no ho era. L’estratègia havia estat perfecta, Bowman i Marchand sempre tenen un pla.
La primera decisió va ser suprimir els 200 papallona. La final es nedava tot just 40 minuts abans, per la qual cosa a Marchand sempre el perjudicava haver de competir en dues proves en una tarda. Fresc, podia tenir més energia. I en cada posta es va notar.
“És una inspiració; no l’he vist mai enfadar-se, controla les situacions més grans”, el defineixen
Als Jocs de París, Marchand va fer el primer tram de papallona en 24s72, per 24s10 a Singapur. “Per mi, el rècord serà entre l’esquena i la braça. Ryan Lochte era molt fort en aquest tram, i Marchand té millor que ell la segona part de la cursa”, explicava minuts abans Sergi López, entrenador de Virginia Tech. En esquena, Marchand va passar de 28s83 a París a 28s40. Havia millorat 1s05 en dues postes. Quedava resistir.
Arribava la braça, un dels seus estils favorits; de fet, és campió olímpic del 200 gràcies a la seva coordinació en la disciplina més complicada. “Té una entrada i un final de cop de peu perfecte, és elèctric i li permet lliscar i no perdre velocitat. Els enllaços són moments clau, quan passes de braços a cames, i ell ho fa amb continuïtat. Això només passa en braça i papallona, que són estils de coordinació”, detalla Jessica Vall, bronze mundial en 200. Aquí Marchand va nedar dues dècimes més ràpid que a París, ja per sota del rècord mundial de Lochte.
I va arribar el moment que el defineix, l’últim subaquàtic, quan ell decideix frenar mentre tots acceleren. “La tolerància al CO2de Marchand sembla excepcional. Poder fer un cop de peu de dofí de gairebé 15 m en l’últim gir indica una capacitat per tolerar l’augment dels nivells de diòxid de carboni en sang”, detalla l’analista francès Olivier Poirier-Leroy.
Els subaquàtics fan especial Marchand, l’ajuden a estalviar energia –va acabar en 28s06, millor que a París– i a guanyar temps avançant per sota. Amb Bowman, en cada gir fa set cops de peu i com que s’entrena en piscina curta té la tècnica apresa.
El seu primer truc és frenar-se quan arriba a la paret, cosa que es coneix com a “pausa de lliscament”. “Si trepitges ràpidament, desacceleres. Si esperes, la longitud és més gran i gastes menys temps”, diu l’analista. “Després, fa l’anomenat cop de peu de
peix, entre dos i tres, que és lateral, i això l’ajuda a impulsar-
se més”, afegeix. I, finalment, el moment de trepitjar per tornar
a la superfície: “Mou ràpid els peus sense deixar zones mortes, no perd velocitat”. Tot això s’acompanya amb una “ondulació del cos” ideal.
“És una inspiració per a tothom. No l’he vist mai enfadar-se. Sap controlar les situacions més grans”, explica Rafael Fente, company d’equip.
El francès va millorar en papallona i esquena per firmar un crono estratosfèric: 1m52s69
Va saltar d’alegria i es va ajeure a l’aigua de Singapur. Va mirar al cel. Un altre repte aconseguit. Va desbancar Phelps, ara Lochte. Vol els rècords de papallona i de braça. Vol explorar el 200 lliure. Vol tornar a ser el rei de Los Angeles. I vol deixar una empremta inesborrable i incroyable .