Espanya continua, des de fa anys, sense progressar prou ni amb prou velocitat per lluitar amb eficàcia contra la corrupció. A aquesta conclusió, en termes força durs, arriba el nou informe de seguiment que va publicar ahir a Estrasburg el Grup d’ Estats contra la Corrupció (Greco) del Consell d’Europa, l’organització creada el 1949 per promoure l’ Estat de dret, la democràcia i les llibertats fonamentals.
El document, de 21 pàgines, acaba dient que Espanya només ha complert parcialment 16 de les 19 recomanacions fetes en la quarta ronda avaluadora, el 2019. En les tres restants, l’incompliment és total. “Greco lamenta la falta d’acció decisiva i de resultats tangibles sobre les més altes funcions del Govern central”, es llegeix. Espanya necessita “prendre una acció decidida” com més aviat millor. En l’anàlisi es posa èmfasi
en el gran retard de les iniciatives legislatives per corregir els errors.
El nou informe del Greco, l’ens de control, deplora la falta de progressos tangibles i la lentitud legislativa
L’ens de control del Consell d’Europa –a què pertanyen els 46 països de l’organització, a més del Kazakhstan i els Estats Units– posa un especial èmfasi en la inacció respecte al polèmic tema de l’aforament dels polítics. S’havia exhortat Espanya a una reforma conseqüent per posar fi als entrebancs perquè la justícia persegueixi alts càrrecs sospitosos de corrupció. A l’informe es constata que hi ha hagut algunes millores en entitats a escala “subnacional” però no a escala central, i que la iniciativa legislativa presentada a les Corts el 2019 encara no s’ha concretat. Com que no hi ha “resultats tangibles”, es considera que Espanya està en incompliment complet.
Un altre dels punts en què es verifica un progrés insatisfactori afecta l’estricta regulació dels lobbies, perquè sigui pública i transparent l’activitat d’influència i pressió sobre les esferes polítiques en la presa de decisions. El Pla d’ Acció Democràtica, que està en procés parlamentari, té per objectiu posar remei a les mancances, si bé l’informe del Greco avisa que no s’avança a prou velocitat en la transparència de les agendes dels polítics (les reunions amb membres de lobbies), malgrat el que es recomana, que representa “una oportunitat perduda”.
Tampoc no s’ha abordat amb el rigor que mereixia el règim de control dels assessors i consellers d’alts càrrecs. De la mateixa manera hi continua havent, segons l’ens, mancances i retards en la legislació per fixar incompatibilitats professionals, durant un temps prudencial, després d’ocupar alts càrrecs i evitar el perniciós sistema de “portes giratòries” entre el
Govern i el món empresarial, un transvasament que afavoreix conductes corruptes. Un altre incompliment parcial de les
recomanacions té lloc en la transparència sobre la situació patrimonial, ingressos i interessos econòmics de polítics,
dels seus cònjuges i familiars dependents.
El document dedica una part important a analitzar les recomanacions fetes a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per dotar-se de mecanismes i codis de conducta que garanteixin la integritat dels seus membres i el comportament ètic, per exemple respecte a conflictes d’interessos en l’exercici de les seves funcions, obsequis, ús d’informació confidencial o neutralitat política. La conclusió de l’informe és que s’ha avançat en la bona direcció, especialment pel que fa a la Guàrdia Civil, tot i que calen més progressos.
Els relators de l’informe sobre Espanya triats pel Greco han estat aquesta vegada l’italià Milto Stefano De Nozza i el nord-americà Kellen McClure.
Atès que Espanya suspèn amb claredat l’examen, el Greco insta les autoritats de Madrid a presentar un informe de seguiment abans del 30 de juny del 2026; és a dir, a passar una altra avaluació abans d’un any. El secretari general del Consell d’Europa tenia previst enviar una carta al ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, per recordar-li l’incompliment i l’obligatorietat de traduir l’informe –l’original del qual és en anglès– per publicar-lo com més aviat millor.
