S’ha posat de moda malparlar de l’estiu. Calor
i massificació són els arguments principals que gasten els ambaixadors de l’amargura per demostrar que aquesta és la pitjor època de l’any. Hi ha també qui s’apunta a aquesta tendència des del supòsit solidari, culpabilitzant els que gaudeixen de les seves vacances de les penúries dels que no poden fer-ho. En conjunt són més o menys els mateixos que a finals de novembre comencen a blasmar el Nadal o que es passen dues setmanes rostint-nos el cervell pel soroll dels petards de Sant Joan. Com que cap seient és del seu grat pot ser hauríem de definir-los com a hemorroides parlants.
No negarem que tenen raó en algun dels seus plantejaments. Certament, hi ha dies i nits en què la canícula es fa insuportable. I també és veritat que hi ha llocs que en aquestes dates assoleixen una densitat humana equiparable a la de les granges d’engreix d’animals. Contra la calor no hi ha res a fer, més enllà de refrescar-se cadascú com pugui i sàpiga. En canvi, sobre l’altra qüestió, caldrà dir-los a aquests cremallots que cadascú és responsable del lloc que escull per al solaç. I que si acaben anant a platges on s’han de pegar per estirar la tovallola a la sorra només ells són culpables de la seva tria. Queden dispensats de responsabilitat els vilatans, ja que no tenen possibilitat d’escollir quan els cau al damunt la turba.
Contra la calor no hi ha res a fer, més enllà de refrescar-se cadascú com pugui i sàpiga
D’un temps ençà també els mitjans de comunicació s’han sumat a aquest exercici de mortificació estiuenc il·lustrant cada dia i de mil maneres diferents els mals que comporta la temporada de vacances. El periodisme ha esdevingut no pessimista, sinó directament lúgubre, com si el seu objectiu no fos altre que el d’airejar l’amargura, anticipar desgràcies i convertir en patologies allò que tota la vida ha estat senzillament normal.
Lee tambiénEmpatats en roïndat
Afortunadament la majoria resisteix on cal. O sigui, en l’alegria del bon temps i els dies llargs, en el gaudi de la cervesa freda i els cossos torradets i en el saber que qualsevol nit, de dilluns a diumenge, pot sortir el sol i que cada dia, de dimarts a dilluns, pot visitar-nos la lluna. Així que ja ho saben, quan adverteixin la presència d’una morena parlant desitgin-li efusivament un bon estiu. Fer enrabiar aquests amargats també forma part de l’encant d’aquestes setmanes.