Mentre mitja humanitat es delecta amb la pel·lícula F1 de Brad Pitt, la Fórmula 1 real se n’ha anat de vacances amb una delícia de cursa en què Lando Norris va salvar més que una victòria a Hungaroring. Pràcticament, va salvar mig Mundial. L’anglès de McLaren va sortir viu de l’enèsim duel amb el seu company-rival Oscar Piastri i es va endur la cinquena victòria (tercera a les últimes quatre curses), amb la qual es dona crèdit en la lluita pel campionat: de despenjar-se a 23 punts a acostar-se’n a només 9 del liderat de l’australià en l’aturada estiuenca.
“Estic mort, ha estat dur; anar a una sola parada era la meva única opció, però no em pensava que funcionaria. Ho he anat salvant amb el peu a fons. És la meva recompensa més gran, el resultat perfecte. He aconseguit tenir a ratlla l’Oscar i espero tenir més batalles com aquesta”, respirava alleujat Norris, que veu reforçada la candidatura a la corona després d’haver-li qüestionat la jerarquia el seu veí australià. Amb la victòria al Mònaco sense tanques , Norris etziba un cop d’efecte, un triomf que va tenir més pes anímic que els set punts que va retallar a Piastri.
Norris, amb una sola parada, va remuntar del 5è lloc a la victòria, després de guanyar el duel directe a Piastri
Que el Mundial 2025 és un assumpte exclusiu dels dos pilots papaia ja no en queda cap dubte. Max Verstappen fa setmanes que va tirar la tovallola en la lluita pel títol. Ahir el tetracampió va firmar una discretíssima novena posició, superat fins i tot per qui va ser el seu company i ara pilot del filial Racing Bulls, Liam Lawson. “Tal com van les coses en aquest moment, no guanyaré més curses aquest any. Així són les coses, és obvi. Ha estat una primera part de temporada complicada, sé que no competim pel campionat”, admetia el neerlandès, que havia obtingut dos triomfs ( Suzuka i Imola), però ara només aspira a rascar algun podi... cosa improbable amb l’oposició dels Ferrari i els Mercedes, i amb el monopoli dels McLaren, que solen copar dues posicions d’honor cada cap de setmana.
El d’ Hungaroring va ser el quart doblet consecutiu dels dos cotxes papaia i el setè a les 14 curses, senyal inequívoc del domini dels bòlids de Woking. Poc importa que no tinguin la pole en un traçat que dona poques opcions per avançar com Hungaroring. Sortien darrere del Ferrari de Leclerc, Norris tercer i Piastri segon; no el van avançar en l’arrencada –fins i tot Lando, superat per Russell i Alonso, va baixar al 5è lloc–, es van permetre deixar el monegasc liderar més de mitja cursa (fins a la volta 39 de les 70), però a l’hora de la veritat són ells dos els que es juguen els quartos. Els gairebé 22 segons d’avantatge a la meta sobre el tercer, i gairebé un minut sobre el cinquè ho diuen tot.
L’actuació dels dos papaia va ser excel·lent, sustentada per bòlids superiors en ritme. Avancen els dos com buldòzers per la pista, arrasant amb tot. I amb tàctiques diferents. Norris no va trigar a menjar-se Alonso (v.3) i Russell ( v. 19), i va allargar la parada fins a la 31, per la qual cosa va prendre el comandament. I Piastri, a dos pit stops , va llançar un undercut a Leclerc –que va salvar el monegasc–, va lligar curt el Ferrari, i quan els de Maranello la van espifiar amb l’estratègia i el xassís vermell va donar problemes, allà hi era l’australià per recuperar la distància amb el monegasc en només cinc voltes i clavar-li una destralada salvatge amb un per fora a final de recta ( v. 51).
Leclerc, devorat en un tres i no res, explotava amb el seu equip: “Això és absolutament frustrant, ho hem perdut tot”, lamentava. Tenia raó Charles, que després d’haver sortit amb la pole no va poder ni mantenir el podi i va acabar cedint davant Russell ( v. 62) i sancionat amb 5 segons (no li va modificar la posició) per moure’s en la frenada davant el Mercedes. Frustració doble a Ferrari, ja que Lewis Hamilton, desesperat, va finalitzar 12è, gairebé plorant.
Per tant, el duel per la victòria es va reduir a un mà a mà entre els dos cotxes papaia. Després de posar-se segon Piastri en superar Leclerc ( v. 52), Norris disposava de 8,1 segons de marge amb 18 voltes al davant, però les seves gomes dures eren 15 girs més velles, per la qual cosa que tenia menys adherència. De manera que Piastri li va anar retallant la distància progressivament i quan faltaven 5 voltes ja li trepitjava els talons, a 0,6s. Només havia de coure a foc lent l’avançament.
El duel directe entre els McLaren es repetia. Piastri hauria d’arriscar per guanyar, sense tocar-se amb el veí. En la penúltima volta es va tirar a l’interior en la frenada del primer revolt i gairebé es carrega Norris, que va salvar l’atac i la victòria. “Recorda com competim, Oscar”, deien per la ràdio a l’ aussie , que ja no se la va jugar més. Norris respirava alleujat amb el seu cinquè triomf. Encara hi ha Mundial.
