‘Tancant portes’
LA VIDA LENTA
Vas un pèl tard a la feina. El semàfor està en vermell i veus amb horror que el bus acaba d’arribar a la parada. Verd, encara sort. Travesses el carrer de pressa per evitar que se t’escapi, atropellant-te amb els talons i l’ordinador a la bossa de mà colpejant-te l’esquena. El conductor, que et veu venir, t’espera uns segons i et rep amb un somriure. “Bon dia” et saluda. I li respons agraïda. Així fa goig començar la jornada, amb aquesta amabilitat que ens fa humans i ens reconforta. El poder d’un petit gest, que costa molt menys que tancar la porta als morros del passatger, avançar dos mil·límetres el vehicle i simular que ja no hi és tot i que allà segueix, esperant el canvi del semàfor.
Passatgers entrant al bus de Barcelona
L’empatia d’uns contrasta amb l’antipatia d’uns altres, a la qual moltes vegades se suma falta de professionalitat. Fa escassos dies, mentre el bus encara era a la parada, la conductora es va negar a obrir-me la porta fins que, davant els meus copets insistents, al final va optar per deixar-me entrar de mala gana. “Ja havia tancat”, em va cridar. Una passatgera es va queixar de l’actitud de la xofera i d’altres em van mirar amb aquella complicitat dels que també han viscut escenes semblants. És a dir, tots.
Pujar i baixar del bus s’està convertint en una activitat estressant
En una altra ocasió recent, mentre entrava per la segona porta d’accés al vehicle (aquella que també serveix per baixar i que tant despista) l’ autobuser la va tancar i vaig quedar atrapada entre les dues fulles. No havia pujat a l’estampida, sinó que havia aplicat allò de ‘deixin sortir abans d’entrar’ que ja poc s’escolta. Ara per megafonia sona molt més ‘tancant portes’, un missatge que ens fa córrer perquè s’activa gairebé sempre mentre la gent encara baixa o puja del bus. De vegades, fins i tot, en el mateix moment en què s’obre la porta, sense temps a res.
Un cop em vaig armar de valor i li vaig preguntar a l’ autobuser el motiu pel qual sona aquest missatge a deshora. Em va explicar que és automàtic i que s’activa quan detecta que no hi ha ningú baixant ni pujant. Sigui aquesta la causa o no, alguna cosa haurem de revisar perquè anar en bus per la ciutat s’està convertint en una activitat estressant que la majoria de passatgers patim estoicament. Per quest suposat desajust tècnic i, també, per l’actitud d’alguns dels seus conductors. Als altres, agrair-los la seva tasca.