L’anomenàrem com la novel·la de Cesare Pavese. La idea va ser de Guillem Frontera, que dirigia aquell suplement cultural del Diari de Balears al qual, a finals dels anys noranta, vaig fer les pràctiques estivals amb Maties Salom. Estudiàvem Periodisme i teníem gairebé l’edat de Frontera quan va escriure Els carnissers, on retrata la transformació dels valors i la societat a partir dels nous fluxos de doblers provocats pel boom turístic. Ja no s’aprecien el saber, ni les arrels, ni el que ets, sinó allò que pots arribar a tenir. Tant se val com ho aconseguesquis: la cobdícia i la corrupció han fet de l’illa una Sicília sense morts, va escriure també Frontera, sempre lúcid.
No ho diguis a ningú
Dedicàrem un número d’El bell estiu a l’autopista que es construiria entre Palma i Manacor perquè el paisatge, com la cultura, marca referències i referents, crea una perspectiva des d’on observar l’entorn. Visitàrem granges i extensions d’ametllers afectades, hi férem fotos amb la llum més preciosa del món. Era increïble que tot allò pogués desaparèixer. Però així va ser, i desaparegueren terres i cases al desdoblament de Campos a Llucmajor, com en desapareixeran d’altres sota construccions, aparcaments i ampliacions d’asfalt. S’hi arriba abans, als llocs, a l’antiga illa de la calma? Hi ha més cotxes. S’hi han reduït els accidents? Hi ha més cotxes. S’hi han evitat els embussos? Hi ha més cotxes. I menys bellesa.
S’han reduït els accidents a Mallorca? Hi ha més cotxes, i menys bellesa
Escrit el 1940, El bell estiu de Pavese reflecteix el temps exaltat de l’adolescència, breu i enamorat que, quan comencin el fred i la maduresa, donarà pas a la desesperança. A Mallorca hi ha qualque cosa d’aquella imminència. Encara que ell no cregués que els mallorquins, com a poble, puguin sobreviure, Frontera reclamava que almenys puguin dir les darreres paraules, el perquè d’aquesta mort. Va morir l’hivern passat i, segons li explica a Pere Antoni Pons a la conversa de Paisatge canviant amb figura inquieta, sempre va tenir una tirada cap a l’hedonisme, basat en una curiositat polivalent que va satisfer, en la voluntat de passar-ho bé i viure intensament.
Passa el mateix amb els bells estius que, contra tot pronòstic, continuen aquí, una vegada més. I cal celebrar-ho.