El món s’enfronta a hores decisives, encara que les probabilitats que s’aconsegueixi un acord que posi fi a la guerra a Ucraïna són escasses. El president dels Estats Units, Donald Trump, té previst reunir-se divendres a Alaska amb el seu homòleg de Rússia, Vladimir Putin, per “temptejar”, segons les seves paraules, les possibilitats d’avançar cap a la pau. Els principals dirigents europeus, per iniciativa d’ Alemanya, celebraran avui una conferència telemàtica amb Trump, en la qual participarà també el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, així com el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, per insistir al dirigent nord-americà sobre la posició d’ Ucraïna i europea.
Aquesta conferència amb Trump, segons s’ha dit des de la cancelleria alemanya, té per objectiu preparar les possibles negociacions de pau, analitzar tot allò relatiu a les reivindicacions territorials de Rússia, fixar les garanties de seguretat que s’haurien d’establir i, eventualment, definir noves accions de pressió sobre Moscou.
La voluntat política d’impulsar la pau o bé una treva duradora, que també té el suport d’altres grans potències com la Xina i l’ Índia, no significa que sigui possible un acord. Les posicions de Rússia i Ucraïna estan molt enfrontades, no només al front militar, també en els seus plantejaments negociadors. En aquests dies previs a la cimera entre Trump i Putin les tropes russes han fet nous atacs i han conquerit més territoris a la regió de Donetsk. Zelenski va denunciar ahir mateix que Rússia no es prepara per posar fi a la guerra, sinó que el seu exèrcit està a punt de llançar noves ofensives. Les tropes russes, en l’actualitat, ja controlen un 20% del territori ucraïnès.
Zelenski i els líders europeus parlen avui amb Trump per insistir-li en els seus plantejaments
Zelenski i els dirigents dels països europeus temen que els eventuals acords als quals puguin arribar Trump i Putin siguin perjudicials per a Ucraïna. El primer ha insistit, en les últimes hores, que el possible acord de pau haurà d’incloure intercanvi de territoris. Tant per al president ucraïnès com per als líders europeus, però, la cessió de territoris a Rússia, conquerits militarment, establiria un greu precedent.
Rússia no hauria de tenir cap recompensa per la brutal invasió d’ Ucraïna. Però Putin, davant les eventuals negociacions de pau, reclama que Ucraïna li cedeixi els territoris que el seu exèrcit ha ocupat a les regions de Donetsk, Luhansk, Zaporíjia i Kherson, a més de la península de Crimea que es va annexionar el 2014. Exigeix també que Ucraïna renunciï a rebre armament d’ Occident i a qualsevol acostament o adhesió a l’OTAN. Tot això és inacceptable per a Ucraïna i tampoc no compta amb l’aprovació de la UE, però totes dues temen quedar al marge del que puguin acordar Trump i Putin.
Com a pas previ a la conferència telemàtica d’avui amb Trump, els ministres d’Afers Exteriors de 26 països comunitaris –tots a excepció d’ Hongria, afí a Rússia i que ha optat mantenir-se al marge– han subscrit un comunicat en el qual agraeixen els esforços del president dels EUA per posar fi a la guerra, però també li demanen que la sortida al conflicte protegeixi els interessos vitals de seguretat d’ Ucraïna i d’Europa. El poble ucraïnès –han dit– ha de tenir la llibertat de decidir el seu futur, ja que el camí cap a la pau a Ucraïna no pot decidir-se sense Ucraïna. També afirmen que una pau justa i duradora ha de respectar el dret internacional, inclosos els principis d’independència, sobirania i integritat territorial.
Rússia incrementa l’ofensiva militar i guanya posicions en territori ucraïnès
El president espanyol, Pedro Sánchez, va tuitejar ahir que “la prioritat és posar fi a la guerra. Aconseguir una pau i una seguretat justes i duradores per a Ucraïna”, però no participarà en la conferència amb Trump, ja que només s’ha convidat els líders que ja van firmar un comunicat diumenge, els d’ Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia, Finlàndia, Polònia i la presidenta de la CE.
Trump va prometre en campanya electoral acabar la guerra d’ Ucraïna en 24 hores si arribava a la Casa Blanca, cosa que, òbviament, no va complir. Diu que ho ha intentat, però el cas és que Putin ha incrementat la seva ofensiva militar. L’anunci de la cimera dels dos mandataris a Alaska es va produir el dia que expirava el suposat ultimàtum que Trump va donar al Kremlin per posar fi a la guerra. Trump i Putin no s’han vist personalment des del 2019. Aquesta serà una cita clau per definir el rumb de la guerra, encara que analistes russos mantenen que no es parlarà només d’aquesta qüestió. És molt difícil quadrar els interessos de totes les parts implicades. En qualsevol cas, uns i altres han de fer l’impossible per avançar cap a la pau i frenar la sagnia de mort i destrucció a Ucraïna.