Gràcia! L’adoro. Aprofitaré que aquests dies celebra les festes per recordar el que fa d’ella un barri diferent. Per mi, extraordinari. D’entrada, és un barri que sembla un poble. I és que ho va ser, fins que el 1897 es va integrar a Barcelona. I allà segueix, al centre de la gran ciutat, però donant-li l’esquena.
Tancat en si mateix, amb els carrerets, i sobretot, les places. Petites, amb arbres i fonts, terrasses i nens jugant (és curiós que n’hi hagi tants a Gràcia, sent un barri dens i cèntric)... Places delicioses: la de la Virreina, amb l’església neoromànica, d’una pedra tan gastada que pot passar per romànica de debò; la del Nord, tan familiar, amb una àrea de jocs per a nens, sota pins i acàcies, i un edifici que és tota una institució: els Lluïsos (des de la cafeteria del qual, amb cadires fosques de fusta i vetlladors blancs de marbre, escric aquestes línies); la de la Vila, que amb la immensa torre del rellotge sembla un quadre de De Chirico...
Una altra característica: l’arquitectura. Molts edificis modernistes, com els de l’ Eixample, només que més modestos. Façanes rematades per una línia sinuosa, relleus amb motius vegetals, galeries vidrades, esgrafiats... però tot petit, reduït. Altres edificis tenen eixides, amb les fileres d’arcs, com si els constructors, en arribar a la ciutat, haguessin reproduït les masies on es van criar. I moltes vegades, entre dues cases de quatre o cinc plantes, n’hi ha una d’una de sola, el sostre de la qual –solució enginyosa– serveix de pati a les dels costats.
I què podem dir dels noms dels carrers i les places? Són potser, juntament amb els del Born i el Gòtic, els més bonics de Barcelona. Or, Diamant, Perla, Topazi... Sol, Planeta, Diluvi... Torrent de l’Olla, Torrent d’en Vidalet... Llibertat, Progrés, Legalitat, Fraternitat, Virtut, Perill... Mariana Pineda, Milà i Fontanals, Revolució de Setembre del 1868, Dones del 36 (fites catalanistes o d’esquerres, com veuen)... Sèneca, Minerva, Venus –l’escriptor Pedro Zarraluki va tenir el bar Falstaff al carrer Venus, entre Llibertat i Perill–...
I alguna denominació misteriosa: qui devien ser Les Tres Senyores del carrer del mateix nom? Internet ens ho aclareix. En un moment donat de la urbanització de Gràcia, es van obrir quatre carrers nous. Els tres promotors els van batejar amb els seus respectius cognoms: Massens, Rabassa i Torrente de Flores (d’aquí Torrent de les Flors, que no té res a veure, sento decebre’ls, amb flors ni torrents). El carrer que els sobrava el van aprofitar per homenatjar les seves senyores esposes, això sí, de la manera habitual tractant-se de dones: tres pel preu d’una i anònimes.
Aquell esperit de Gràcia: la vitalitat i la varietat ideològiques, subsisteix, ho impregna tot
Gràcia conserva empremtes d’aquella societat entendridora de finals del XIX i principis del XX en què convivien catòlics fervents, socialistes científics, maçons, anarcosindicalistes, rosacreus. L’ Espanya de l’espiritisme i la teosofia, dels casinos, centres fraternals, cercles mercantils, ateneus llibertaris.
La dels Lluïsos, fundats el 1851 amb el bonic nom de Pía Unión de Jóvenes Devotos de San Luis Gonzaga, déu-n’hi-do, per donar als (no a les) joves una formació civicoespiritual que els allunyés d’esquerrans, protestants i d’altres de mala mena. Després hi van incorporar l’esport, el teatre... i només el 1969 i després d’un debat acalorat, es van avenir a acceptar senyores.
Lee tambiénNoms propis
Aquest esperit de Gràcia: la vitalitat i la varietat ideològiques, subsisteix, i es manifesta, per exemple, als rètols. Església Reformada Presbiteriana, Gimnàs Gastronòmic (què deu ser això), Floristeria Rosistirem (no em diguin que no és enginyós), El Can amb Gràcia ( estilisme caní), Centre J ove d’Atenció a les S exualitats, Espai Conscient: entra i confia, El Refugi de les Mares...
És veritat que, de vegades, les realitzacions no acaben d’assolir l’elevació dels projectes, com en aquesta grandiosa Fundació Acció Planetària, en què a sota hi posa: “ Admissions pacients clínica dental” i un número de telèfon. Encara que per què no?, si Déu és entre les cassoles, com va afirmar s anta Teresa, per què l’ Acció Planetària no podria començar per empastar càries?...
A Gràcia, el seu esperit peculiar, exaltat i voluntarista, ho impregna tot. Que gaudeixin vostès de les festes.