Han hagut de passar 33 edicions de la Schubertíada de Vilabertran, el nostre festival d’estiu liederístic per antonomàsia, a part de far internacional de les millors veus del gènere, perquè la inauguració la protagonitzessin dues veus catalanes, i ha valgut la pena. Cànon de bellesa i timbres ideals més un talent natural van fer palesa dissabte, a la canònica de Vilabertran, l’evidència, el triomf de dues veus catalanes d’un present prometedor i un futur radiant: Elionor Martínez i Ferran Albrich.
Un festival de música com la Schubertíada és no només una referència internacional, sinó també una escola i un lloc que genera i poleix futures estrelles. És el cas també d’Elionor Martínez, que ha format part del Lied the future , programa de talent jove de la Schubertíada, i va demostrar que té un instrument de gran bellesa i ressonància sonora amb una puresa lluminosa embriagadora.
La Schubertíada va viure el triomf de dues veus catalanes de present prometedor i futur radiant
No es va quedar enrere el baríton Ferran Albrich, artista Lied the future 2021 i 2022, amb un instrument ters, de fina articulació i fraseig melós que va desgranar el text dels lieder amb una gracilitat sorprenent.
Tots dos van fer torns en una primera part dedicada íntegrament a Franz Schubert, en què van demostrar plenitud lírica, estil i facilitat.
És veritat que els secrets i matisos de Schubert requereixen maduresa i mestria, de manera que van brillar més en lieder més arcàdics com Im Frühling , en què Martínez va ser pur candor, o en Die Sommernacht , en què Albrich va semblar tot un Hans Sachs al·ludint la bellesa de l’estiu amb un sedós fraseig.
En d’altres d’expressió més complexa, com Nacht und Träume , en què cal un ús finíssim de la mitja veu i els seus contrastos, Martínez va compensar la falta de clarobscurs amb el seu timbre platí d’addictiu color. Va passar el mateix amb la primera peça del recital, An den Mond , en què Albrich va contrarestar un fraseig modèlic amb una incisió expressiva encara massa canònica.
La segona part, formada en un primer tram per repertori francès, Fauré, Viardot i Debussy, va mostrar els dos artistes menys nerviosos i més segurs en un virtuós joc d’elegància interpretativa que va exposar unes veus d’irresistible lirisme. Martínez va brillar a la debussyana Clair de lune , com també va destacar la fantasmagòrica picardia d’ Albrich al poètic Colloque sentimental .
Aquí cal destacar la desbordant mestria de la pianista andalusa Victoria Guerrero, una altra artista Lied the future 2018, que va sobresortir en un Debussy en què fraseig, articulació i acompanyament van ser un exemple de com el piano en el lied és igual de protagonista que les veus.
El tancament amb Toldrà va ser un model d’amor al repertori, al nostre compositor referencial català de la cançó.
Un bis meravellós, la cançó Maig , en arranjament per a dues veus per Jordi Domènech, va culminar una nit a Vilabertran de les que no s’obliden.