Una part d’Espanya comença a estar farta i una altra ja es va atipar fa temps. Amb Lleó, Ourense, Zamora, Salamanca i Càceres cremant pràcticament pels quatre costats, el sentiment que sorgeix és d’indignació per la falta de mitjans i de prevenció. Les xarxes socials estan exercint d’altaveu. O canvien les coses o ho acabarem pagant molt car.
Espanya es crema, o la cremen, i resulta indignant veure veïns de totes les edats intentant apagar les flames. És instintiu jugar-se la vida en aquests moments. “No hi ha mitjans” o “això es veia venir i ningú no va fer res” és el comentari més habitual d’aquests dies. Qui es queixa té tota la raó.
Va passar durant la covid (n'havíem de sortir més forts), a la dana de València, amb Filomena o en altres tragèdies. Les administracions no compleixen quan se les necessita i es limiten a culpar el rival. Espanya és un país en el qual s’ha de dimitir per falsejar currículums, però no es fa per no saber gestionar tragèdies.
Hi ha qui està indignat per l’abandonament de les muntanyes (el que és real), per la falta de mitjans quan es comença a observar el fum, per les mesures de vegades draconianes que es demanen a agricultors i ramaders... I quan hi ha un problema són els veïns els qui s'han d’arremangar i jugar-se la vida. Demanar confiança en les institucions no funciona en aquest moment.
L’afartament no va d’esquerres ni de dretes. És transversal i toca els sentiments més profunds de les persones que pateixen una tragèdia. Quan es perd tot és normal que sorgeixi la indignació. En aquest context hi ha qui intenta treure profit del dolor (en aquesta última frase “profit” es podria haver substituït per “vots”). Ja ho va advertir el rei Felip VI a Paiporta i és així: hi ha interès per crear caos.
Lee tambiénVox, Església, immigració
Sánchez proposa un pacte d’Estat impossible, però el PP no ajudarà el PSOE en el que quedi de legislatura. S’acosta un setembre encara més tens que el juliol que hem deixat enrere en la política pàtria. Feijóo i els barons colpejats per la tragèdia intenten traslladar el missatge que el país no funciona, però obvien que ells també són Estat i que no van prendre les mesures oportunes. En les tres autonomies colpejades es continua reduint impostos a qui no ho necessita i això resta recursos per prevenir catàstrofes.
I enmig d’aquest malestar la dreta extrema continua captant votants potencials. Les xarxes socials són essencials en aquests moments. Torre-Pacheco, Jumella i els incendis. El país porta més de mig agost desplegant-se per un pendent perillós. Tot té relació. “Només el poble salva el poble” és l’eslògan que arrela. Cras error pensar que això és així. És al contrari: només un poble ben gestionat és capaç de fer front a aquests discursos apocalíptics.
Espanya ha de fer una reflexió sobre el que està passant aquest estiu. En el cas dels incendis, hem descuidat els serveis de prevenció i no hem netejat les muntanyes. Urgeix repensar el paper de les polítiques i reenfocar els serveis públics per tornar a sentir-nos orgullosos de la nostra contribució fiscal. A qui pensa que un país sense impostos funcionaria millor se li podria preguntar: Vostè se sent orgullós de l’UME? És un debat que ens incumbeix a tots si volem deixar un país millor a les futures generacions. El trumpisme no pot ser l’única alternativa.
