El portaveu del PP Elías Bendodo és un digne representant de la comunicació política entesa com a verí social. Recentment, ha acusat la cap de Protecció Civil de ser “una piròmana més”. És un joc de desqualificacions que, per desgràcia, no és monopoli de cap partit: el practiquen tots els que toquen poder. És un joc que no respecta el dolor dels damnificats. Amb una capacitat notable per a la irresponsabilitat, els portaveus aprofiten la voracitat que els reclama l’actualitat –que no sempre es correspon amb el dret a la informació– per atiar un foc paral·lel en què la piromania es converteix en una frivolitat tristament impune.
El foc, mentrestant, segueix una lògica que no té res a veure amb la capacitat de resposta, forçosament limitada, dels governs responsables. Les víctimes són les primeres que s’adonen de la capacitat destructiva de l’incendi. I només exigeixen una atenció responsable, ràpida i efectiva dels polítics que, d’aquí quatre dies, els demanaran el vot tractant-los amb un populisme nauseabund.
Molts incendis són provocats per conductes negligents o vandàliques
Com a dany col·lateral, també s’insisteix en la necessitat de ser precisos en la informació. D’entrada, sobre les causes del foc. Les hipòtesis sobre si els incendis estan provocats per l’ambició d’empreses que busquen territoris per implantar molins d’energia eòlica o mines de minerals rars, o l’avarícia de constructors d’urbanitzacions, han sigut desmentides pels experts, que no combreguen amb l’especulació recreativa. Sí que hi ha una coincidència: que només un percentatge mínim són piròmans i que la resta són incendiaris, que, segons el diccionari, és la persona que incendia amb el propòsit de causar un dany.
Lee tambiénLa llei de l’hospitalitat
Aquesta condició potser sí que inclou obscurs interessos. Però en molts casos tenen a veure amb la conducta irresponsable, vandàlica o negligent dels que llancen burilles de cigarreta enceses des d’un vehicle, dels que decideixen fer una barbacoa en una zona assenyalada com a altament perillosa o dels que, com a colofó d’una festa celebrada a la casa rural que han llogat, llancen coets que seran el germen d’una catàstrofe. Conclusió: pocs piròmans, molts incendiaris i bastants idiotes.