Sorrentino retrata el president d’Itàlia per inaugurar la Mostra de Venècia

El president de la República a Itàlia potser és l’única figura política que s’escapa de la polarització constant. És aplaudit als teatres, temut i respectat pels partits i molt ben valorat als sondejos, tot i que incideix directament en la vida institucional. El cinema, però també la premsa, tracta tot el que envolta el cap de l’ Estat amb extrema prudència. Paolo Sorrentino, per tant, ha tingut coratge per dur la càmera dins del palau del Quirinale (en realitat reconstruït en un plató), seu primer dels papes, després de la casa reial i des del 1946 dels presidents de la República.

La gràcia , la pel·lícula del director de La gran bellesa, va inaugurar ahir la 82a edició de la Mostra de Venècia, on va rebre els aplaudiments de la premsa al matí, els dels fanàtics més audaços que van desafiar el mal temps de finals d’estiu a la catifa vermella i després els de la sala gran del Lido. En espera de les estrelles, arriben els dilemes ètics i l’homenatge als grans: la inauguració d’ahir va reunir dues llegendes, ja que Francis Ford Coppola va lliurar el Lleó d’ Or a la carrera a Werner Herzog.

Noomi Rapace, que va ser Lisbeth Salander, interpreta ara la mare Teresa de Calcuta

Al centre de la pel·lícula hi ha la figura del president de la República, interpretat per Toni Servillo, l’actor fetitxe de Sorrentino (ja sumen set obres junts), que al final del seu mandat s’enfronta a un dilema de consciència. El president De Santis, un jurista moderat, ha de decidir si firma la llei sobre l’eutanàsia i si concedeix l’indult a dos condemnats: un home que va matar la seva dona malalta d’ alzheimer i una dona que va apunyalar fins a la mort el marit que la maltractava des de feia anys, en virtut d’una prerrogativa prevista per la Constitució.

Al públic italià no li serà difícil veure darrere del protagonista la figura de Mattarella, per les similituds biogràfiques –és vidu, viu amb la seva filla (a la pel·lícula, Anna Ferzetti)– i polítiques –exdemocristià, del sud i molt caut en el seu perfil públic–. Sorrentino admet que la idea li va venir d’un fet de crònica relacionat amb l’actual president, que va concedir l’indult a un home empresonat per l’assassinat de la seva dona malalta, però insisteix que no es tracta d’una pel·lícula sobre Mattarella: “Hi ha ressonàncies amb diversos presidents de la República: Scalfaro, Cossiga, Ciampi, Napolitano, també Mattarella. Tots figures de gran intel·ligència, saviesa, responsabilitat”. La pel·lícula s’estrenarà al gener a Itàlia, se sospita que en aquesta data perquè és quan venç el termini per poder ser seleccionada com a títol italià a presentar a l’ Oscar, i als seus productors no els interessa perquè esperen que pugui ser considerada directament en altres categories, que compten amb un termini més extens.

Més que la política, a Sorrentino li interessa l’ètica: “Crec que el dilema moral és un formidable motor narratiu, més que cap altre instrument utilitzat amb més freqüència”. I en aquest sentit la gràcia és central: “Els indults no són només instruments jurídics, sinó també una espècie d’actitud davant el món i davant la vida, una actitud amorosa”.

Els dilemes de consciència també travessen Mother , de la directora macedònia Teona Strugar Mitevska, que ahir va obrir la secció Orizzonti, en què també participa Estrany riu , l’òpera prima del català Jaume Claret Muixart. La monja canonitzada pel papa Francesc és interpretada per Noomi Rapace –coneguda per la trilogia Millennium – i es captura amb una mirada inèdita, mentre espera la carta amb què el Pontífex li donarà el permís per abandonar el convent i fundar el seu orde. Teresa es veu obligada a afrontar eleccions dificilíssimes, com ara l’avortament de la seva consagrada més fidel, i afloren totes les seves debilitats humanes. “Avui seria a Gaza sota les bombes”, va dir la directora macedònia, tocant un tema que continua molt present. En la manifestació de solidaritat per les víctimes civils prevista per a dissabte hi participaran alguns actors i directors del festival.