Senyores, senyors, la mili s’ha acabat”. Ho va anunciar Federico Trillo, llavors ministre de Defensa, el 9 de març del 2001. S’aplicava així el pacte del Majestic, firmat per PP i CiU per permetre la investidura de José María Aznar. Va ser una de les cessions del líder popular, encara que després en presumís en campanya electoral, quan demanava el vot dels joves recordant que va ser ell, no “els progres simpàtics”, qui va eliminar el servei militar obligatori. La pressió en aquest sentit era llavors notable. Des de feia anys augmentava el nombre d’objectors de consciència i insubmisos, a més de les peticions de pròrroga per estudis. La societat espanyola, en general, odiava la mili.
L’exèrcit professional es va estrenar amb tot just 75.000 soldats. Avui són prop de 120.000 efectius. El Govern preveu augmentar la plantilla en més de 15.000 per al 2035, ja que estem per sota de la mitjana europea en soldats per habitants. El món ha canviat. Rússia és més agressiva, mentre els EUA es desentenen de la seguretat europea. Alemanya recuperarà un servei militar voluntari. Macron va proposar fa poc una mili d’un mes a França.
Hi ha qui afirma que fer obligatori aquest servei és més igualitari perquè tots els ciutadans, sigui quina sigui la seva classe social, contribueixen a la defensa del seu país. Però el record que persisteix de la mili és més aviat el contrari, el dels privilegis i el favoritisme, a més d’una certa tendència a premiar la incompetència. Curiosament, les forces armades han millorat la seva imatge un cop professionalitzades, en gran part gràcies a la participació en missions internacionals, impensables amb soldats de lleva.
Podria tornar la mili? Malgrat aquesta bona imatge de l’exèrcit a Espanya (no tant a Catalunya) que reflecteixen els sondejos i la inestabilitat geopolítica, no sembla que el clima social afavoreixi la recuperació de la mili. La població no percep un risc bèl·lic pròxim com per revertir la tendència. La ministra Margarita Robles va dir ahir que la mili no està en els plans del Govern, al qual ja li està costant prou convèncer la població de l’augment de la despesa militar. I no sembla que el PP –ni tan sols Vox– vulguin recuperar una mesura que continua sent impopular més enllà dels “progres simpàtics” als quals es referia Aznar.
