Treure l'exèrcit als carrers de les ciutats demòcrates i utilitzar-lo sense justificació contra els seus propis ciutadans és l'última victòria en l'acumulació de poder de Donald Trump en set mesos. La impunitat amb què ha anat empenyent, decret a decret, els límits de l'executiu ha ampliat la tolerància de la societat dels Estats Units, i aquest potser sigui el seu èxit més gran.
Els acomiadaments en massa de funcionaris públics, l'eliminació dels organismes de control del govern, la deshumanització, intimidació i segrest d'immigrants, l'atac frontal contra la independència de les universitats, les demandes als mitjans de comunicació per realitzar la seva feina, la persecució de rivals i crítics, el tancament de les fronteres del país, els aranzels massius a tot el món sense consultar al Congrés, la declaració sense motiu d'emergències nacionals, les reformes electorals en el seu benefici, el control de les exposicions als museus, l'abandonament de les aliances amb països democràtics i la rebuda amb catifa vermella a dictadors, són algunes de les actituds que Trump ha normalitzat a passos forçats.
Lee también
Aquest mes d'agost, no només s'han multiplicat els soldats de la Guàrdia Nacional a Washington –ja hi ha més de 3.000 militars patrullant armats al costat d'agents migratoris i la policia metropolitana, que el president ha posat baix el control federal al·ludint a una suposada “epidèmia del crimen”–, també abunden els cartells amb la cara de Trump, que ha col·locat el govern als principals edificis federals de la capital emulant la propaganda visual d'altres líders autoritaris, com Xi Jinping, Vladimir Putin o Kim Jong-un, a qui admira en públic amb freqüència per la seva fortalesa.
En la seva última reunió de gabinet a la Casa Blanca, després de rebre les lloances de cadascun dels membres del seu govern, aquest dimecres Trump va dir que ell no és “un dictador”, encara que “algunes persones preferirien tenir un dictador” si els assegura que “detindrà el crim”, i ell és “bo responent al crim”. Són declaracions similars a les que va fer dilluns, per primera vegada en els seus set mesos de mandat, normalitzant encara més la idea d'un règim autoritari al seu país. Recorden a un altre comentari que va fer repetidament en campanya: que anava a ser “dictador per un dia”.
Durant el mateix esdeveniment, el president es va endinsar en la seva deriva punitiva a l'anunciar que demanarà pena de mort per a qualsevol persona acusada d'homicidi a Washington, malgrat que la pena capital es va abolir a la ciutat fa més de quatre dècades. Aquesta setmana també ha firmat una altra ordre executiva que criminalitza la crema de la bandera americana, quan aquesta està protegida per la llibertat d'expressió, segons va dictaminar el Tribunal Suprem el 1989. I va firmar una altra ordre que permetrà el desplegament ràpid de la Guàrdia Nacional per “sufocar” protestes, un moviment que els seus crítics temen que sigui utilitzat a gran escala en un futur.
El president ha transformat la imatge de Washington, amb 3.000 soldats i cartells amb la seva cara als edificis federals
També l'agost, mes en què molts americans estan de vacances, s'han intensificat els seus acomiadaments improcedents de dissidents i la seva persecució judicial contra crítics i adversaris. Malgrat no tenir autoritat per això, va prendre la mesura inaudita de cessar una governadora de la Reserva Federal, Lisa Cook; va acomiadar els 30 treballadors de l'agència federal d'emergències (FEMA) que havien firmat una carta advertint que les seves retallades deixaven l'entitat sense capacitat de prevenció i resposta; i el seu secretari de Salut, Robert Kennedy, va destituir la directora dels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC), Susan Monarez, per la seva oposició a acomiadar a la cúpula de l'agència i a aplicar les seves directrius antivacunes.
La setmana passada, l'FBI va registrar la casa de John Bolton, exconseller de seguretat nacional durant el primer mandat de Trump i avui u dels seus crítics més grans. El registre va formar part d'una investigació sobre la gestió d'informació classificada, que es remunta a finals del 2020. La seva caiguda en desgràcia s'inscriu en una sèrie d'actes venjatius de Trump: en els últims mesos, el seu departament de Justícia també ha llançat investigacions penals contra altres crítics, com la fiscal general de Nova York que va liderar la seva investigació per frau civil, Letitia James, el senador per Califòrnia Adam Schiff o l'exdirector de l'FBI James Comey.
A això se li suma que aquest divendres Trump va retirar les proteccions del Servei Secret per a la demòcrata Kamala Harris, el seu oponent en les últimes eleccions presidencials, just quan està a punt de recórrer el país per promocionar el seu nou llibre, titulat 107 dies, sobre la campanya electoral. Just el dia que va jurar el càrrec, Trump també va retirar la protecció de Bolton, malgrat les amenaces per part de l'Iran, i d'altres crítics com Mike Pompeo, que havia estat el seu secretari d'Estat, del seu exassessor Brian Hook, i de tota la família de l'expresident Joe Biden.
Lee también
Mentre persegueix els seus enemics i desprotegeix els seus familiars, Trump és el president en la història dels EUA que més membres de la seva família ha nomenat en llocs de confiança del seu govern. I està utilitzant aquella poltrona per enriquir-se de forma indiscreta. Per exemple, tres dies abans de la seva presa de possessió, va llançar la criptomoneda $Trump, que es va revaloritzar en la seva investidura, i al cap d'uns mesos va convidar els seus inversors més grans a un sopar de luxe en el seu club de golf de Virgínia.
Després d'allotjar diplomàtics estrangers als seus hotels i reunions del G7 al seu resort de Doral; de vendre bíblies, sabatilles, gorres i samarretes amb el seu nom; de les acusacions de manipulació del mercat financer en el seu favor mitjançant els seus vaivens aranzelaris; d'acceptar el regal de la corona qatariana d'un avió Boeing 747 valorat en 400 milions de dòlars per al seu ús presidencial i personal; o de realitzar un lucratiu viatge de negocis als països del golf Pèrsic, camuflat de visita d'Estat, sembla ja normalitzat l'ús que fa Trump del poder per al seu enriquiment personal.
Però cap d'aquelles actituds no sembla tenir conseqüències. Quan els jutges federals han bloquejat algunes de les seves mesures il·legals o inconstitucionals, la majoria conservadora del Tribunal Suprem –amb tres magistrats nomenats per Trump– li ha salvat la papereta al limitar l'autoritat de la justícia per frenar a nivell federal les seves ordres executives.
La democràcia és una excepció històrica. I tots els presidents en la història dels EUA han presumit de formar part d'aquella excepció, malgrat que en gran part de la seva curta existència no ha estat una democràcia plena. Però amb les seves accions i declaracions, Trump està prenent el camí oposat i continuant els passos d'altres autòcrates moderns. La democràcia pot acabar de la nit al dia, mitjançant un cop d'estat, però és molt més habitual en els nostres temps el desmantellament progressiu dels seus pilars, fins i tot a Amèrica, on es creien indestructibles.