Avui, dia mundial del Turista Que Torna a Casa, molts turistes reviuran el plaer del retorn amb la sospita que no els agrada que el mes d’agost acabi en diumenge i que setembre comenci en dilluns. En circumstàncies normals, i sense arribar a la flagel·lació existencial d’Ulisses a pel·lícula The return , tornar desperta un reconfortant sentiment d’arrelament a un país, una ciutat, una casa. Dic en circumstàncies normals perquè milers d’usuaris han tornat a patir el calvari d’humiliacions que conformen l’experiència de l’aviació comercial.
Tot funciona a través d’un totalitarisme tecnològic emparat per la coartada de la seguretat. Aquest model, però, ensopega amb realitats terrenals com tempestes elèctriques, saturació de l’espai aeri i, en la pràctica, el dret impune a suspendre vols o a que, tancats dins dels avions però sense volar, els viatgers fingeixin que no els han segrestat. Per protegir-se de possibles motins, l’autoritat estableix que qualsevol agressió verbal o física a un treballador de terra o d’una tripulació serà castigada amb l’expulsió de l’agressor. Així es fomenta la pedagogia de l’obediència paramilitar. Una obediència que acceptem perquè, per tornar a casa, estem disposats a tot, fins i tot que, encara avui, els controls de seguretat siguin laboratoris que experimenten amb la nostra infinita tolerància a l’arbitrarietat i la vexació.
Avui, dia mundial del TQTC, els més afortunats celebraran haver tingut un vol plàcid i no haver patit problemes que, comparats amb altres desgràcies, són un luxe de primer món. D’altres, en canvi, viuran el naufragi de vols anul·lats i de tràngols que, en el millor dels casos, podran explicar a les sobretaules. En el pitjor dels casos, quan aconsegueixin superar la situació que el sistema els ha preparat, se sentiran més vells, tristos i vulnerables.
Lee tambiénTutorial sobre la mili
En la intimitat, recordaran la claustrofòbia que van patir dins d’un avió aturat a la pista durant hores mentre el comandant es justificava amb unes explicacions tan doloroses com un queixal arrancat sense anestèsia. Però no diran res perquè en alguna de les clàusules establertes per la compra del bitllet s’estableix clarament que, si les circumstàncies ho permeten —i si no, també—, consentim a ser maltractats.