Vídeo i cinema d’exposició

Tots els museus i centres d’art barcelonins ofereixen aquest estiu mostres interessants o ­recomanables, però algunes són excel·lents. És el cas de l’exposició Des del centre. Eugènia Balcells, que presenta el MNAC fins a l’11 de setembre. Recupera una instal·lació vi­deogràfica de l’artista catalana que no s’havia mostrat des dels anys vuitanta, quan es va presentar al festival de Sant Se­bastià, a l’enyorada sala Me­trònom de Barcelona i a Nova York, la ciutat on va ser fil­mada i editada. És una mostra multimèdia imprescindible per als amants del millor vídeo i cinema experimental, però també molt suggestiva i de què poden gaudir públics no especialitzats.

La reivindicació de l’obra d’Eugènia Balcells (Barcelona, 1943) arriba amb un cert retard, però és una bona notícia, i es pot situar en un context internacional de rescat d’artistes postergades per gènere (femení) i per mitjà (audiovisual i no pictòric o escultòric).

Encara es poden veure el còmic de Chris Ware al CCCB i (fins avui) les fotos d’Edward Weston al KBr

En aquest sentit, també va ser una bona notícia el recent i tardà rescat de la molt influent cantant i artista multidisciplinària Meredith Monk mitjançant un documental i una exposició a Alemanya. Ho havien estat abans les exposicions d’altres autores audiovisuals com ara Marguerite Duras i Chantal Akerman, celebrades a La Virreina, i Agnès Varda, al CCCB, en sintonia amb les dedicades a autors com ara Michael Snow, a La Virreina; José Val del Omar, al Reina Sofia i a La Virreina; Bruce Conner, al Reina Sofia i al Museu Tàpies, i col·lectius com FVI (Visual origen), al Macba.

Aviat podrem veure la mostra sobre la pionera del cinema experimental Germaine Dulac al Museu Tàpies. I aquest estiu, fins al 7 de setembre, té lloc al Museu Etnològic i de Cultures del Món, davant del Museu Picasso, una exposició dedicada a la pionera del cinema d’avantguarda, del cinema etnològic i del cinema en relació amb la dansa Maya Deren (Kíiv, 1917- Nova York, 1961).

La mostra inclou projeccions de Meshes of the afternoon (1943), el seu curtmetratge més celebrat, que va filmar i firmar amb Alexander Hammid, en una línia onírica i simbolista més pròxima a Jean Cocteau que a Buñuel i Dalí, com també el breu i esplèndid A study in choreography for camera (1945), també en col·laboració amb Hammid. És una mostra interdisciplinària on apareixen els ritus del vudú a Haití i figures com ara Duchamp, l’assagista Joseph Campbell, l’historiador de cinema Amos Vogel, el narrador Alejo Carpentier, el cineasta Jacques Tourneur (autor de Passejant amb un zombie ) o l’antropòloga cultural Margaret Mead, entre d’altres.

Els que apreciïn el còmic d’avantguarda i el disseny gràfic s’ho passaran bé amb l’exposició de Chris Ware al CCCB (fins al 9 de novembre). Em sembla fins i tot millor que els llibres d’aquest dibuixant dels Estats Units, per la capacitat de síntesi. Tant de bo algun dia es dediqui la mateixa atenció institucional als dibuixants d’avantguarda del nostre país.

Tampoc no s’ha de perdre la mostra del fotògraf dels Estats Units Edward Weston al KBr fins avui, dia 31. D’altra banda, caldrà esperar fins al Barcelona Gallery Weekend, del 18 al 21 de setembre, per trobar una programació variada i brillant a les galeries d’aquesta ciutat. Per a l’exposició de Mateo Maté a la galeria Seltz es recomana confirmar horaris.

Tot i això, durant la primera meitat del setembre es podrà visitar la de Març Rabal a la ­galeria Esther Montoriol. És un muntatge singular de pin­tures que en conjunt té un aspecte d’instal·lació ideada per a l’arquitectura de les sales.

Si el cubisme de Braque i Picasso es va basar en objectes com gerres i partitures, l’abstracció de Rabal pren com a punt de partida les geometries oposades que representen certes instal·lacions esportives, com ara pistes de frontó o piscines, i juga amb les perspectives i les percepcions subjec­tives. Al pis de dalt hi exposa petits collages.