Vladímir Putin, conegut com el gran manipulador que ha canviat la política moderna, ha arribat a Venècia. No físicament, l’ordre de detenció internacional ho impediria, però sí interpretat per Jude Law, que aconsegueix la difícil tasca de ficar-se en el personatge, amb el gel que emana d’aquella cara, i evitar la caricatura, sense pròtesi, només amb una perruca.
A la Mostra és el dia d’ El mago del Kremlin , la pel·lícula del director francès Olivier Assayas, que narra la paràbola de Vadim Baranov ( Paul Dano), un artista i productor de televisió que a principis de la dècada dels dos mil es converteix en el principal conseller d’un fosc dirigent dels serveis secrets que arriba a primer ministre: Vladímir Vladímirovitx Putin. Una història que, segons la tesi del film, obrirà el camí al model autoritari que a Occident també ha tingut diversos epígons.
“La pel·lícula va sobre les cortines de fum rere les quals avui s’amaga la política: cínica, tòxica, enganyosa”, diu Assayas
Davant el Palau del Cinema del Lido, des de primeres hores del matí es van formar llargues cues de periodistes d’arreu d el món i, al final de les més de dues hores i mitja de projecció, es van sentir llargs aplaudiments, repetits a la tarda a la catifa vermella i a la sala.
El protagonista és un modern Rasputin, un personatge fictici, inspirat en Vladislav Iúrievitx Surkov, considerat l’arquitecte de l’ascens imparable del tsar, no només un assessor, sinó un pioner de les noves tècniques de desinformació amb què poden inundar els enemics occidentals. El film està basat en la novel·la de Giuliano da Empoli, intel·lectual italià establert a França, i és una versió fidel, amb guió d’ Emmanuel Carrère, que només difereix en el final. I, com al llibre, l’obra d’ Assayas descriu els eixos de l’èxit de Putin, particularment la idea d’un “poder vertical” que transmetés ordre als russos, desorientats després de la fi del comunisme i els anys del capitalisme salvatge de l’era de Borís Ieltsin. I el comandament vertical imposa la seva visió: l’objectiu és interceptar la frustració dels russos, orfes d’un imperi que ja no existeix.
Els altres protagonistes, a més de la Ksenija ( Alicia Vikander), parella i consciència crítica de Baranov, són, de fet, els oligarques, particularment a través de la història de Borís Berezovski, un influent empresari de l’era de Ieltsin que va escollir com a successor al Kremlin un anònim agent del KGB, convençut que el podria controlar. Acabaria fugint a l’exili, primer a la Costa Blava i després a Anglaterra, on el van trobar penjat el 2013. Putin s’acabaria desfent pràcticament de tots i consolidaria el poder amb un cercle d’antics funcionaris del Partit Comunista.
Les etapes de l’escalada estan clarament marcades: des de la guerra a Txetxènia, autèntic trampolí per a la imatge del tsar, fins als Jocs Olímpics d’hivern de Sotxi, aparador de l’èxit global de l’autòcrata. També hi apareix Ucraïna, amb les protestes de Maidan i l’annexió de Crimea, malgrat que la narració s’atura abans de la invasió.
“No és només una pel·lícula sobre la força amb què s’imposa el poder —va explicar el director, Olivier Assayas—. És més aviat una reflexió sobre la política moderna o, millor dit, sobre les cortines de fum rere les quals avui s’amaga: cínica, enganyosa i tòxica”. Per això, continua el cineasta, “Putin és un manipulador que amb les seves estratègies redefineix el concepte de política moderna”.
Jude Law sap que no és un personatge qualsevol: “El més difícil va ser representar-ne la cara pública, de què no es filtra res, i mostrar de tota manera emocions. Vaig haver d’adoptar una interpretació interior. No havíem de personificar Putin i jo no em volia amagar darrere d’una màscara. Teníem moltes referències d’aquell període de la seva vida, vam provar de buscar trets semblants en mi”. Tot i això, l’actor anglès no hi veu riscos: “No temo repercussions”. L’actor Jeffrey Wright, que interpreta el periodista a qui Baranov explica la seva història, va llançar una crida per explicar per què la pel·lícula s’ha de veure, sobretot a l’ Amèrica de Donald Trump: “Teníem la idea que podíem ser millors, però, si aquesta idea es perdés, com ara, llavors ens convertiríem en el que veiem en aquesta pel·lícula”.
Al Kremlin, l’autèntic, diuen que encara no han vist la pel·lícula, però mostren curiositat. Els últims dies el portaveu del president, Dmitri Peskov, no va evitar un comentari preventiu: “És un líder la influència del qual en els afers mundials és difícil de sobreestimar. Per tant, és natural l’interès que desperta en diversos països del món”. Qui sap què pensarà el gran manipulador quan es vegi en la pell –molt britànica– de Jude Law.