De vegades em deceben les novel·les amb finals oberts. Ho confesso, encara que sé que és un terreny delicat, perquè molts consideren que el final obert és un signe de respecte a la llibertat interpretativa del lector, d’una renúncia voluntària a l’absolutisme d’un autor que pretén dir-ho tot.
Hi ha alguna cosa bonica en aquell gest de deixar volar la història, de convidar el lector a continuar imaginant el que vulgui, d’oferir-li la possibilitat d’elegir, com si després de l’última pàgina s’obrís un camp immens on la imaginació pogués pasturar al seu aire. Però aquest gest també es pot convertir en una fugida, en una renúncia, en la claudicació de qui hauria d’haver portat la història fins al final i, tot i això, es rendeix en el llindar de l’última frase.
Ningú no vol que la vida li quedi en suspens, que un amor es dissolgui sense explicació
Jo mateixa, ho reconec, he deixat finals oberts en algunes de les meves novel·les. No ho vaig fer com a rendició, sinó com una picada d’ullet. Sempre he deixat deixar traces, suggeriments, pistes que insinuaven el desenllaç que jo hagués volgut. No es va tractar mai de cedir les regnes completament, sinó de convidar el lector a acompanyar-me en un joc on ell pogués matisar, completar, adornar. Però sempre amb un far encès. No puc imaginar-me escrivint una novel·la que es dissolgui en el no-res.
Lee tambiénLa vida esclata
Els finals oberts, en la vida, són insuportables. En la literatura, encara podem assumir-los, perquè tenim la llibertat de la ficció per completar el que falta. Però en la vida real els finals oberts ens corquen. Ens fan perdre el son. Ens deixen la ferida del “què hauria passat si...”. Ningú no vol que la vida li quedi en suspens, que un amor es dissolgui sense explicació, que un comiat es quedi sense paraules, que una malaltia no tingui diagnòstic, que una guerra quedi indefinidament sense solució.
Potser per això els lectors busquem, en el fons, el contrari del que la vida ens ofereix. La literatura no ha d’imitar la incertesa. La literatura pot ser el lloc on els finals existeixen, on les històries troben sentit, on el que la vida deixa obert, el relat ho tanca. I si algun final s’obre, que sigui un final generós.