Durant els caps de setmana, uns amics i jo solem fer amb bicicleta una ruta per una carretera preciosa. De Llavaneres a Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Munt, Sant Iscle, Sant Cebrià i Sant Pol. Anada i tornada són 50 quilòmetres, que abans fèiem en bicicletes de carretera i des de fa uns anys amb bicicletes elèctriques, en les quals cal pedalar igual, però el motor elèctric t’ajuda, especialment en les pujades. Un dia, pujant el Coll del Pollastre, dos joves ciclistes ens van passar i, en veure les nostres bicis, ens van dir despectivament: “Així ja podeu”. A la qual cosa els vaig contestar: “Us canvio la bici per la vostra edat”. Quan els vam dir que en Pere té 88 anys i jo 83, van callar.
Anar amb bicicleta té l’avantatge que veus coses que passen desapercebudes quan condueixes un cotxe. La velocitat de la bicicleta és idònia per gaudir dels detalls del paisatge. Només es veuen millor en un passeig a peu, però solen ser distàncies molt més curtes. La carretera de Mata serpenteja entre boscos preciosos de pins i també d’alzines que, vistos a la nostra velocitat, ens descobreixen que hi ha un bon nombre d’arbres secs i d’altres que ho estaran molt aviat, perquè el bosc és tan espès que molts pins estan escanyolits i només despunten uns branquillons verds a dalt de tot. Si hi afegim que el sotabosc està molt crescut i sec, és evident que el perill d’incendi és enorme.
Lee tambiénNo rotund als negacionistes
Aquest estiu, amb tants incendis a tot arreu, no he deixat de pensar-ho, i l’altre dia, quan un expert forestal va dir per televisió que el 72% dels boscos d’ Espanya són privats i el 28% públics, ho vaig veure clar. Crec que l’ Estat, les autonomies i els ajuntaments han de donar exemple i tenir aquest 28% perfectament net, talar no només els arbres secs sinó també les branques seques dels altres i esponjar els boscos talant els arbres escanyolits i deixant una certa distància entre els uns i els altres. Una vegada fet això, les administracions estaran perfectament legitimades per exigir als propietaris privats del 72% dels boscos que facin el mateix.
Ja sé que, per a alguns, això pot ser una despesa desmesurada, però si un no pot mantenir cuidada la seva propietat, potser se l’ha de vendre. El que és segur és que el vendaval d’incendis d’aquest any no es pot repetir. Apagar-los ha costat vides humanes i una fortuna.
No és millor gastar aquesta fortuna prevenint els incendis de l’any vinent? Jo no en tinc cap dubte. S’ha de començar de seguida per intentar arribar al pròxim estiu amb un bon nombre de boscos nets. Si no ho fem, seran responsables els propietaris: les administracions i els privats.