La Casa Blanca està abandonant progressivament els seus compromisos amb la defensa d'Europa davant una possible agressió russa. Després de rescatar Vladimir Putin de l'aïllament occidental, amb una catifa vermella a Alaska, i de forçar als aliats de l'OTAN a augmentar la seva despesa en defensa fins al 5%, amenaçant de no protegir els qui no inverteixin prou, l'Administració de Donald Trump planeja eliminar el programa amb què durant anys ha ajudat a preparar els exèrcits d'Europa de l'Est davant un atac de l'enemic.
És part d'una sèrie de programes que, segons va avançar ahir el Financial Times i va confirmar la Casa Blanca a altres mitjans dels Estats Units, abandonarà Trump en la seva estratègia geopolítica aïllacionista. La decisió comprometrà centenars de milions de dòlars en ajuda militar de què depenen alguns dels membres més vulnerables de l'aliança, principalment Estònia, Letònia i Lituània, La Iniciativa de Seguretat Bàltica del qual va rebre 228 milions el present any fiscal i es preveu que es redueixi a zero en el pròxim.
Lee también
La política es deriva d'una ordre executiva que va firmar Trump el seu primer dia de mandat, en la qual va establir que “no es desemborsarà més assistència exterior dels Estats Units si no està plenament alineada amb la política exterior del president dels Estats Units”. La Casa Blanca ja ha fet una sèrie de passos en aquest sentit, com el desmantellament de l'agència d'ajuda exterior (Usaid), amb la qual va renunciar al seu poder tou efectiu al món, però fins ara no havia reduït tan significativament el seu reforç militar del flanc oriental d'Europa.
Segons va confirmar al Washington Post una font oficial coneixedora de la decisió, el Pentàgon ja l'ha comunicat en les últimes setmanes als països afectats. Trump porta des d'abans del seu salt a la política, fa una dècada, expressant el seu rebuig a la dependència europea dels EUA, i va fer campanya prometent reduir tota l'ajuda exterior que no s'alineï amb els seus interessos. Des del principi del seu mandat, tant el secretari de Defensa, Pete Hegseth, com el vicepresident, J.D. Vance, han anat avisant sobre la seva intenció de reduir els programes militars a Europa, inclosa la presència de soldats desplegats.
A diferència dels seus predecessors, Trump considera que no és entre les prioritats de Washington mantenir el sistema d'aliances que l'ha ajudat a mantenir la seva hegemonia mundial. La seva visió geopolítica s'assembla més aviat a la de grans potències que es reparteixen esferes d'influència, la qual cosa explica altres recents moviments, com els esforços per annexionar-se Grenlàndia, controlar el canal de Panamà o atacar a presumptes organitzacions de narcotràfic al Carib, fora de les fronteres dels Estats Units. Aquest enfocament explica també la seva pressió a Ucraïna perquè cedeixi territori a Rússia a fi d'assolir un acord ràpid de pau.
La decisió es deriva d'una ordre executiva amb què Trump va manar alinear la política exterior amb els interessos del president
Mentrestant, els països d'Europa de l'Est, inclosa Polònia, ja assumeixen la possibilitat que els EUA redueixin el nombre de soldats desplegats a la regió. El president d'Estònia, Alar Karis, va afirmar ahir que va provar de persuadir a Trump sobre la importància d'aquelles tropes “tant per als EUA com per a Europa”, però va afirmar, en una entrevista amb Politico, que els països orientals “han d'estar preparats per a qualsevol escenari”, ja que encara és “molt difícil predir” què farà Washington amb les seves tropes a la regió.
Actualment, els EUA tenen al voltant de 2.000 soldats desplegats a Estònia, Lituània i Letònia com a part d'un desplegament militar després de la invasió a gran escala d'Ucraïna per part de Rússia el febrer del 2022. El Pentàgon està revisant la seva disposició de soldats al món i es preveu que presenti resultats aquest mes. Aquesta revisió l'està duent a terme el sotssecretari de Defensa, Elbridge Colby, que s'ha mostrat obert a reduir la presència dels Estats Units a Europa.