Els jocs de taula com a eina d’aprenentatge, com a mecanisme per treballar la disciplina i com a alternativa a les pantalles. Aquesta és l’aspiració de docents com Jordi Hernández, un professor d’educació física que des de fa més de cinc anys organitza activitats extraescolars al seu institut en què les cartes i altres jocs de taula són els protagonistes.
“Quan jugo, treballo”, resumeix Hernández, professor d’ educació física en un centre d’alta complexitat de Tarragona des de fa una dècada. Perquè a més d’impartir la matèria esportiva, aquest docent és el responsable del projecte Ludoforta del seu institut ( Torreforta). Apassionat dels jocs de taula, va començar a introduir-los fa sis anys al centre educatiu on treballa com una alternativa a la “invasió” dels telèfons mòbils.
Va començar amb jocs de cartes i amb tot just cinc alumnes. Avui ja compta amb una extraescolar a què assisteixen una trentena d’alumnes. També coordina les activitats relacionades amb jocs de taula a l’aula. El centre, per exemple, té una optativa sobre aquesta matèria a tercer de l’ESO. El professor defensa les bondats dels jocs de taula més enllà de l’element lúdic perquè permeten treballar aspectes com la comprensió lectora o la història.
“El joc aporta disciplina, respecte, igualtat i ajuda en la presa de decisions”, diu Quim Dorca
L’editorial Devir li subministra jocs i contribueix que puguin fer activitats. El docent reconeix que per atreure els adolescents necessita “jocs ràpids amb explicacions curtes” perquè el nivell d’atenció és “baix” i està molt “intoxicat” pel model dels videojocs.
I creu que ara que sembla que els centres educatius faran un “pas enrere” amb les pantalles, seria un bon moment per introduir més jocs de taula a l’aula.
Hernández lamenta que al mercat hi ha molts jocs, però, tot i això, “molt poca cultura de joc”. I que els jocs de taula tenen moltes coses bones. Una és que, en aquesta estona de joc –massa curt, pel docent–, es genera comunicació i també “confidències”. Les bondats del joc són múltiples, per Hernández, i enfronten els joves a reptes perquè “no tens una màquina que et guia”. A través del joc, diu, es treballa, per exemple, la comprensió lectora, perquè has “d’entendre el que et diu la carta”.
“El joc aporta disciplina, respecte, igualtat i ajuda en la presa de decisions”, apunta Quim Dorca, cap de màrqueting de l’editorial Devir, que fa un quart de segle que edita jocs de taula i que subministra al docent tarragoní el material que necessita per al projecte. Dorca reivindica que es poden abordar qüestions curriculars amb infinitat de jocs i lamenta que no s’aprofitin més com a eina educativa.
A segon de batxillerat del Torreforta, tenen, per exemple, un joc amb què treballen història, explica Hernández. Perquè el joc és molt “transversal”, defensa Dorca. Per això, explica, pots trobar jocs per treballar ciències socials, però també gramàtica o vocabulari.
Un dels motius que va moure el professor tarragoní a impulsar la ludoteca va ser intentar desenganxar els joves del mòbil a l’hora del pati. I aquest és un altre dels al·licients que esmenta D orca en relació amb els jocs de taula: “Aparten de les pantalles”. L’expert considera fonamental que els jocs de taula siguin a les escoles perquè “entrenen els nens i joves en un altre tipus de lleure”. De fet, a les biblioteques, a més de llibres, es pot treure en préstec jocs.
“El joc socialitza, fa equip, s’empatitza”, defensa Dorca. També ho pensa Jordi Hernández, que s’ha passat tot l’estiu provant jocs per treballar la llengua i la comprensió lectora. Cada vegada són més docents els que fan servir els jocs de taula per treballar matèries o fomentar aprenentatges. Al seu institut, Hernández és “el profe friqui dels jocs”, fa broma, i ja hi ha arrossegat alguns col·legues.
Però quan practiquen a la
sala de professors es troben amb la percepció d’altres docents que creuen que no treballen. No té dades que el joc repercuteixi de manera molt destacable en la millora pròpiament acadèmica, però sí en el “comportament”, perquè “guanyen en compromís”.
La cooperativa Daina-Isard, d’Olesa de Montserrat, utilitza la IA com a centre. Per exemple, realitza projeccions sobre l’evolució de l’aprenentatge dels seus alumnes en funció d’avaluacions passades. També porta les IA a l’aula. “Els encanta l’exercici de descobrir on s’equivoca ChatGPT”, explica Joan Riera, professor de Cultura visual de batxillerat.
També entrevisten personatges històrics valorant el tipus de preguntes que fan.A Lorca, per exemple, poden demanar-li que descrigui el seu Nova York. O bé demanen a la IA que creï escenaris ficticis ( Què hauria passat si els mitjans no haguessin visibilitzat la guerra d’ Ucraïna? Què hauria succeït si els aliats no haguessin guanyat la II Guerra Mundial?). Llavors debaten i verifiquen si té sentit. En la feina treball d’investigació ( TR) li demanen a la IA que li llanci idees sobre un tema.
“No es queden mai amb el primer. Continuen preguntant fins que comencen a saber quina hipòtesi volen plantejar. El professor, llavors, entaula una conversa sobre què va escollir, què va rebutjar...”.
