Un error inesperat d’Àlex Márquez quan cavalcava cap a la victòria de la Sprint del GP de Catalunya ha servit amb safata el títol mundial al seu germà Marc. Se’n va anar a terra el petit dels de Cervera en el revolt 10 de Montmeló quan ensumava el triomf, Marc va recollir el regal, es va apuntar la seva 14a victòria en Sprint (de 15) i ja té la novena corona a l’abast: amb 187 punts d’avantatge, podria ser campió a Misano la setmana que ve, tot i que encara queda la cursa dominical (15.00 h). Si avui no concedeix més de dos punts a Àlex, el 93 podrà coronar-se en el circuit Marco Simoncelli el 14 de setembre. El dia del retorn del rei.
Però ahir, a Montmeló, el somriure de Marc era torçat perquè la seva victòria va ser amarga: a costa de la desgràcia del seu germà quan acariciava el seu gran dia, després de tres setmanes pèssimes i la lesió d’ Assen. Marc, així ho va confessar, ni s’esperava guanyar la Sprint de Montmeló. Ja s’havia resignat a ser segon darrere d’ Àlex, que s’havia escapat des de la pole , que acumulava 1,3s quan faltaven quatre voltes, que era inabastable...
“Molt content per la victòria, per Ducati per aconseguir el títol de constructors..., però desafortunadament l’Àlex se n’ha anat a terra. Jo ja havia tirat la tovallola i crec que per això ell es va relaxar i ha caigut. És la manera de guanyar que menys m’agrada. Avui s’ho mereixia l’Àlex. Hauria preferit quedar segon i que ell guanyés”, es mostrava afligit Marc, que reconeixia el gran moment del seu germà. “Estava volant. Anava més de pressa. Jo ja m’havia rendit. No l’estava empenyent. Però demà tindrà una altra oportunitat perquè és el més ràpid en pista. M’ho posarà molt difícil”, vaticina Marc.
Gairebé sense voler-ho, les matemàtiques pràcticament l’empenyen a ser campió a Misano. “Si continuo així, és qüestió de temps aconseguir el màxim objectiu. En la cursa intentaré estar al podi i el més enganxat possible a l’Àlex perquè serà una altra vegada el pilot referent”. I sacrificar una victòria a casa i una coronació a Misano per un triomf d’ Àlex?, li va llançar La Vanguardia . “En la competició no se sacrifica res. Jo ho intentaré. Tot i que de vegades no es pot. Intentaré donar el 100% i posar-li les coses difícils”.
A l’altre racó, resignat per la seva mala fortuna, després d’haver estat aixecant l’ànim tot el cap de setmana, Àlex Márquez entonava el mea culpa. “Així són les curses, ha estat un cop de realitat. Em sentia intractable, semblava que no podia caure, però m’he relaxat i he comès un error. Dol i fot. La confiança pot ser el teu enemic més gran”, deia el petit dels germans de Cervera, que atribuïa la seva errada al fet d’haver traçat el revolt amb “més angle” en anar-se’n una mica llarg i “haver perdut el tren davanter. Un toc d’atenció per demà”.
En la cursa dominical, a 24 voltes, “ho intentaré”, es prometia Àlex, que buscarà rescabalar-se. “Si hi ha un cap de setmana que puc guanyar-lo [a Marc] és aquest. Tot i que a distància llarga ell està una mica més a prop”. Es veurà. En joc, la glòria a casa, i coronar-se a Misano o al Japó.
