Durant els pròxims 30 dies el futur del Banc Sabadell estarà en mans dels seus accionistes. Ells són els que han d’esfullar la complicada margarida de l’“ocell al puny que una grua lluny” que els ha posat sobre la taula el BBVA. És a dir, acceptar (o no) una prima negativa del 8% en l’oferta de canvi per les seves accions actuals, una gairebé segura retallada del dividend que podrien cobrar si el Banc Sabadell continués en solitari, a canvi de la promesa de benefici futur derivat de les sinergies de la fusió i del potencial alcista de més del 8% que atribueixen a l’acció del BBVA després de la fusió.
No hi ha res lligat. Malgrat el pes que els grans fons d’inversió tenen en el capital de l’entitat catalana i que voreja el 30%, el president del BBVA, Carlos Torres, va reconèixer divendres davant dels mitjans que, tot i que les converses amb ells han estat positives, “tot està per veure”. En cas que es decantin a favor de l’aposta de futur i abracin l’oferta del banc blau, l’impacte de l’operació es començarà a notar entre la resta de grups d’interès del banc català.
El BBVA no té intencions “sobre les decisions laborals al Sabadell per als pròxims 12 mesos”
Els més malparats seran els proveïdors. Aquest col·lectiu no està cobert pel blindatge d’almenys tres anys (podrien ser-ne fins a cinc) que el Govern espanyol ha exigit al BBVA i que obliga a garantir “l’autonomia de cada banc, almenys, mantenint una presa de decisions autònoma en temes de finançament i crèdit, recursos humans, xarxa d’oficines i serveis i la tasca d’obra social”.
Per això, les principals sinergies de l’operació fins que es pugui tancar la fusió, 175 milions, s’obtindran de la renegociació amb proveïdors sobretot d’àrees com tecnologia, màrqueting, serveis auxiliars o consultoria. A la banda oposada, sembla que els clients seran els menys afectats. No podran ser objectiu de vendes creuades entre les dues entitats i el BBVA estima un increment de la capacitat de finançament de 1.000 milions els dos primers anys, 1.500 el tercer que pugen a 5.400 milions després de la fusió.
El col·lectiu de personal és el més delicat. Els seus llocs, tret dels màxims directius de l’entitat, estan garantits durant, almenys, tres anys o fins al moment de la fusió definitiva. En aquell moment, les sortides estan assegurades (en principi voluntàries i consensuades), com també el tancament de 300 de les 683 oficines de les dues entitats, entre les quals hi ha menys de 300 metres de distància.
Però el fullet també afegeix que aprofitarà els tres pròxims anys per “impulsar de manera primerenca millores en la productivitat”. Hi haurà una anàlisi comparativa de les pràctiques de les dues entitats i una implementació progressiva decidida, això sí, per cadascuna de les diferents entitats a fi d’“implementar iniciatives paral·leles d’automatització en tasques administratives o de back- office (...)”. Metodologies que seran “d’adopció voluntària” per alinear “cultures organitzatives, estils de lideratge i programes de talent”.
Al fullet s’hi constata que la presa de decisions laborals és competència de cada entitat, però apunta: “És per això que el BBVA no té plans ni intencions concretes en relació amb el manteniment de llocs de treball del personal i directius del Sabadell, ni quant a les condicions laborals per als pròxims 12 mesos”. Una precisió dels 12 mesos que es podria no correspondre amb les limitacions que va fixar el Govern espanyol d’un període mínim de tres anys en què no hi pot haver acomiadaments motivats per l’operació.
