Sempre que la xarxa estatal d’organismes de la memòria democràtica no ho impedeixi i al ministre Urtasun l’enxampi entretingut, la plaça Francesc Macià de Barcelona recuperarà un signe d’identitat perduda: pròxima obertura d’un autodenominat “espai gastronòmic” amb el nom de Sotelo.
La plaça en qüestió va portar durant el franquisme el nom de Calvo Sotelo, un electe conservador a qui li van engegar dos trets pels volts del juliol del 36, retolació que va ser substituïda per la de Francesc Macià el 1979 i tots contents.
La cantonada de la plaça on va obrir Camarasa i que ara canviarà de local
És admissible que un local ubicat a la plaça Francesc Macià es digui Sotelo?
Mig segle després, els nous propietaris del local que ocupa Camarasa –encomiable i fallit projecte– han optat per posar-li Sotelo, ves a saber si per tocar allò que Igualtat publicita o perquè parlem del local encara que sigui per jurar que no el trepitjarem mai de la vida, tret d’una cita amb una senyora del barri.
L’assumpte és fútil i menor perquè cadascú que faci el que li plagui amb els seus diners, les ganes de provocar i l’orientació del seu negoci, però intuint la solemnitat atmosfèrica tampoc seria estrany que Lluís Llach decideixi posar-se a cantar Companys, no és això a la terrassa el dia de la inauguració, la CUP tregui els esprais i un sector de la ciutadania exigeixi que li posin Catering Hepburn, Marco Pollo o La Tapilla Sixtina, seguint el súmmum de noms simpàtics que donen cobertura a la gastronomia de les experiències.
Lee tambiénVostè blanqueja el mal!
Hi ha una restauració espurnejant propensa a noms graciosos. Quan hi menges, s’entén que els plats no tinguin gràcia: se l’ha emportat el nom del local. De vegades, miracle, totes dues coses coincideixen – Paco Meralgo, by the way – o la gràcia està en les seves clienteles despreocupades, partidàries de l’alpinisme de tamborets, les mitges racions i compartir –tornen les penúries de la postguerra?– i les truites obertes no fos cas que si les tanques et diguin Baldiri.
Dues places grans tenen vida terrassera a Barcelona: Francesc Macià i la plaça Reial. Per tal que continuïn així, animades, tant me fa que els seus locals es diguin Bahamonde, Tasca Rasca o President Puigdemont. A veure si ara preferirem una altra cadena de fora o un local buit a un de genuí encara que es digui Sotelo...
