El 3 de setembre, l’ Administració Trump va executar extrajudicialment en aigües internacionals 11 civils en el bombardeig contra una petita embarcació que havia sortit de Veneçuela. La justificació va ser que anava “carregada de droga” i que les persones a bord eren “narcoterroristes” de la banda criminal Tren de Aragua, grup que al començament de l’actual mandat va designar com una “organització terrorista estrangera”.
La Casa Blanca també s’ha emparat en la designació de “terrorista” per dur a terme centenars de deportacions mitjançant la llei d’ Enemics Estrangers del 1798, pensada per a contextos de guerra, o per revocar els visats d’estudiants que van participar en protestes contra la matança d’Israel a Gaza al·legant que donar suport a Palestina és donar suport a Hamàs i, per tant, terrorisme.
També va acusar de terroristes els manifestants de Los
Angeles contra les batudes migratòries indiscriminades, i va justificar d’aquesta manera l’enviament de la Guàrdia Nacional i marines a la ciutat progressista. Després del tràgic assassinat de l’activista ultraconservador Charlie Kirk, Trump i alts càrrecs del seu Govern, com ara el cap de polítiques Stephen Miller, vinculen amb lleugeresa “l’esquerra radical”, una expressió que fan servir àmpliament, amb la difusió d’un missatge que incita al terrorisme, la definició del qual també és molt vaga.
Res d’això no és casual: des dels atemptats terroristes de l’11 de setembre del 2001, els successius presidents dels Estats Units han anat acaparant cada vegada més autoritat, incloent-hi l’ús de les forces armades, per lluitar amb organitzacions terroristes i altres grups que suposin una amenaça per al país. L’ administració de George W. Bush va crear la llista de Terroristes Globals Especialment
Designats i el Congrés va ampliar la llista preexistent d’ Organitzacions Terroristes Estrangeres. Totes dues permeten que el poder executiu, a la seva exclusiva discreció, afegeixi i elimini individus i grups.
“Molt conscientment, l’Administració Trump prova de reutilitzar les eines i la retòrica de la guerra contra el Terror per aplicar-les contra grups criminals a Amèrica Llatina”, assegura Brian Finucane, exassessor legal del Departament d’ Estat i assessor sènior d’ International Crisis Group. Tot i això, “a diferència de la guerra contra el Terror, quan els Estats Units combatien a grups com Al-Qaida o l’Estat Islàmic dintre d’un marc bèl·lic —cosa que convertia en legal matar combatents enemics—, aquí no hi ha aquest marc. L’ Administració Trump ni tan sols ha afirmat que està en conflicte armat amb algun grup organitzat a Amèrica Llatina”, assenyala.
El Departament de Defensa ha passat a anomenar-se Departament de Guerra
La designació d’un grup com a terrorista “no dona autoritat per fer servir la força militar en contra seva”, assenyala Finucane. “No converteix màgicament criminals civils en combatents que es puguin atacar. No dona als Estats Units una llicència per matar fora de la llei, i això és exactament el que Trump ha afirmat”, afegeix. “Tenim una paraula per matar premeditadament fora d’un conflicte armat: assassinat. Això és el que van fer amb el vaixell veneçolà”.
L’ Administració Trump utilitza la retòrica de guerra –incloent-hi la redenominació del Departament de Defensa com a Departament de Guerra– però no invoca els mecanismes que li permetrien actuar legalment sota aquesta lògica. En la guerra contra el narco, ha ordenat el desplegament de deu caces F-35 en un aeròdrom de Puerto Rico per dur a terme operacions contra els càrtels de la droga. S’afegeixen a la ja inflada presència militar dels Estats Units al sud del Carib, que l’ Administració Trump assegura que compleix la promesa de campanya d’actuar amb mà de ferro contra els grups que introdueixen drogues com el fentanil als Estats Units.
El secretari de Guerra, Pete Hegseth, es va desplaçar a aquest territori insular estatunidenc amb el cap de l’ Estat Major Conjunt, Dan Caine, i va dir a les tropes desplegades que “el que fan aquí no és un entrenament”, sinó “un exercici real en defensa dels interessos vitals dels Estats Units per posar fi a l’enverinament del poble dels EUA”. L’expresentador de Fox News va afegir que hi haurà més bombardejos dirigits contra el narcotràfic fora del territori nacional: “No es quedarà només en aquest atac. Qualsevol que continuï traficant en aquelles aigües i estigui designat com a narcoterrorista patirà el mateix destí”.
Davant les acusacions que s’havia comès un crim de guerra, el vicepresident J.D. Vance va respondre: “M’importa una merda com l’anomenin”, insistint que l’eliminació dels que “enverinen” els Estats Units requereix un “millor i més alt ús de l’exèrcit”.
El secretari d’Estat, Marco Rubio, va defensar durant una visita a Mèxic l’eliminació
extrajudicial de presumptes
terroristes com l’únic mètode efectiu contra el narcotràfic. I el president Trump no va descartar des de la Casa Blanca fer servir aquest mètode en altres països, una violació encara més evident del dret internacional que les execucions en aigües internacionals.
Segons un exassessor del Departament d’Estat, “el bombardeig al vaixell veneçolà és completament il·legal”
Tot i això, Finucane no creu que faci el pas, més enllà de les amenaces. “Les forces dels Estats Units han estat desplegades al Carib amb dos propòsits. Primer, per intimidar i pressionar el govern de Nicolás Maduro a Veneçuela –crec que és particularment l’objectiu de Marco Rubio–, intentant que renunciï o que sectors dins del mateix règim l’enderroquin”, assenyala l’assessor d’ International Crisis Group. “I, segon, dur a terme atacs espectaculars contra
presumptes narcotraficants. Al president Trump li agrada
l’espectacle, i per això va publicar immediatament a Truth
Social el vídeo del bombardeig. Li agrada la posada en escena i presentar-se davant del poble com un que va contra els paios dolents”.
En tot cas, no creu que aquests atacs hagin de servir per al seu declarat objectiu: “És absurd pensar que atacar vaixells al Carib reduirà significativament el flux de drogues cap als Estats Units. Ni tan sols sabem si aquest vaixell portava drogues i, en cas que sí, on anaven”, sentencia. “El problema de les drogues als Estats Units és un problema de salut pública. Si el Govern fos seriós, se centraria en la demanda i en la reducció de danys, no en accions militars espectaculars que difícilment tindran un impacte real”.