El sondeig d’Ipsos que ha publicat La Vanguardia ofereix un panorama poc encoratjador, ja que l’avanç de la ultradreta faria ingovernable Catalunya. Res que no formi part de les preocupacions de la majoria de països europeus. D’acord amb l’enquesta, la suma dels escons atribuïts a Aliança Catalana i Vox gairebé assoleix els que obtindria el PSC, que governa la Generalitat.
El més sorprenent és que quan el mateix sondeig pregunta sobre qui gestionaria millor el problema de l’habitatge, qui impulsaria més el creixement econòmic, qui reduiria les desigualtats, qui combatria la corrupció i qui garantiria la seguretat pública, els socialistes destaquen en primer lloc, mentre que ni Aliança ni Vox no se situen en llocs rellevants, amb l’excepció del tema de la seguretat, on el partit de Santiago Abascal queda només per sota del PSC. La inseguretat ha pujat entre les preocupacions dels catalans, malgrat que les xifres oficials mostren un descens dels delictes.
Puja l’extrema dreta, però els seus votants desconfien de la seva eficàcia
És interessant comprovar que a un percentatge significatiu dels electors els pot complaure el discurs de l’extrema dreta, però no veuen els seus dirigents prou capacitats per resoldre els problemes que els preocupen. O el que és el mateix, una part dels catalans estan emprenyats, però són conscients que amb les receptes ultres no resoldran gran cosa. Per aquesta raó, Salvador Illa és considerat per molts un bon president (49%) i l’home que és capaç d’unir els catalans (53%).
Lee tambiénLa ignorància és atrevida
El lema de Sílvia Orriols (AC) a les eleccions del 2024 era “Salvem Catalunya”, però els salvadors fan més por que confiança en democràcia. El seu discurs, com el de Vox, està centrat a atacar la immigració, que ha ascendit a tercer problema dels catalans. Madeleine Albright, que va ser secretària d’Estat amb Bill Clinton, deia que l’extrema dreta, més que una ideologia, és un mitjà per aconseguir el poder, que requereix personatges carismàtics amb els quals establir un vincle emocional i d’electors carregats de ressentiment. Així que no ens podem despistar, perquè, com avisava la nena de Poltergeist, “ja són aquí ”.