La joia perduda del faraó
Els faraons estan més que acostumats als robatoris. Un cop morts. Des de les seves magnífiques tombes, els seus Ba (aquella espècie d’ànima en forma d’ocell) han presenciat amb espant com els aixovars funeraris i fins i tot les mòmies desapareixien a mans de lladres sense escrúpols. Ja des de temps històrics. Bona part del poc que ha sobreviscut a l’espoli que han patit les seves llars mortuòries s’exhibeix o s’emmagatzema en museus com el del Caire, on, tot s’ha de dir, tampoc no hi han trobat l’anhelada pau eterna.
De tant en tant alguna peça, especialment petites joies o amulets, desapareix sorprenentment d’aquesta institució. La majoria, pel que es veu, s’extravien en estar mal classificades, d’altres es perden en trasllats i algunes pateixen furts interns reconeguts.
Creative Commons
Aquest ha estat l’últim cas que ha transcendit i que ha afectat el faraó Amenemope, de la dinastia XXI, anomenada Tanita perquè la seva capital es trobava a Tanis. En aquest indret del delta del Nil, l’arqueòleg francès Pierre Montet va descobrir el 1940 un dels tresors més importants després del de Tutankhamon: les tombes intactes de Psusenes I, la del seu fill Amenemope i la de Sesonquis II, a més de les de tres faraons més parcialment o totalment saquejades. Una altra vegada els lladres...
La qüestió és que, com si es tractés d’una novel·la de misteri, el 9 de setembre passat es va esfumar del museu un braçalet d’or d’aquest faraó, Amenemope, no gaire conegut, com tampoc no ho era al seu moment Tutankhamon. Es va activar llavors una investigació que ha donat els seus fruits, encara que han acabat arribant massa tard per a la joia.
Braçalet robat del faraó Amenemope
El robatori va tenir lloc, segons s’ha informat, en un laboratori de restauració del museu, sense càmeres de vigilància, mentre es preparaven objectes per a una exposició a Itàlia. El mateix ministre de Turisme i Antiguitats, Sherif Fathy, va parlar de “negligència” en els protocols de seguretat. Però no només això. Una de les quatre persones detingudes en l’operació és una restauradora del museu. El braçalet, de 3.000 anys d’antiguitat, es va vendre per uns irrisoris 4.000 dòlars amb l’objectiu de fondre’n l’or. I així es va fer. La joia ha desaparegut per sempre més convertida en un lingot.
El cas ha indignat, i amb raó, els egipcis actuals i qualsevol amb un mínim d’humanisme entre les venes. I ha tornat a posar en dubte la seguretat d’un museu que fa anys que es qüestiona. Veurem si el Gran Museu Egipci ( GEM), que s’inaugurarà l’1 de novembre, a més de faraònic s’ha ideat a prova de lladres i de dubtosos oblits.