En aquest país ja no es pot dir res

Se'ns omple la boca fent servir la paraula llibertat i resulta que el món viu un període en què la censura està cada vegada més present. Pensàvem que el segle XXI havia de ser plàcid, que les guerres eren cosa del passat i que les democràcies estaven consolidades. Però tot el tauler està saltant pels aires i s'està vivint en directe. Ahir Trump dinamitava l'Assemblea General de l'ONU davant l'estupefacció de mig món i encara hi ha qui l'aplaudeix. Per cert, no fa ni un any que és a la Casa Blanca; n'hi queden tres, en principi.

Són temps perillosos per expressar lliurement el que cadascú pensa. La setmana passada, la cadena ABC, propietat de Disney, va decidir suspendre “indefinidament” el programa nocturn de Jimmy Kimmel, després d'un comentari sobre la reacció de la colla de Trump a l'horrible assassinat de Charlie Kirk. Kimmel va dir en concret això: “Hem tocat fons durant el cap de setmana amb la colla MAGA intentant caracteritzar aquest noi que va matar Charlie Kirk com diferent a un d'ells”. Bé. és cert que Disney ha rectificat i ha recuperat el showman, però la suspensió estableix un precedent perillós. Fa uns anys era impensable que això pogués passar en l'avui mal anomenat món lliure.

L'acomiadament temporal de Kimmel va estar precedit per pressions de l'administració Trump. No va ser un fet aïllat. Trump és un president que no accepta la crítica i que té una manera cesarista d'entendre el món. Mano i disposo, polze amunt o avall. El problema és que el que passa als Estats Units tard o d'hora acaba calant a Europa i en alguns àmbits ja es comença a veure com la degradació del model de llibertat vigent es comença a esquerdar. És un involucionismo visible en alguns casos, però en d'altres no és tan perceptible. Els que presumeixen de defensar la llibertat són els primers a trepitjar-la quan alguna cosa no els quadra. Així entenen la societat els neocensors.

A les xarxes socials, que agraden tant a Trump i la seva colla, és on esan creixent les formacions ultres. Són fangars on es pot testejar la deriva d'una part de la societat. X, YouTube, TikTok… Totes les plataformes contenen missatges i propostes involucionistes que tenen l'aprovació, i de vegades la complicitat, d'una part de la població. Ens trobem, en definitiva, amb una deriva autoritària que amenaça les societats democràtiques. Una maquinària ben greixada que resulta complicat combatre.

Lee también

La cultura de las consecuencias

Joan Ridao

A Espanya hi ha una manera curiosa d'entendre la llibertat d'expressió. De moment no se censura humoristes en televisió, però sí que hi ha comportaments i declaracions que mereixen una certa atenció. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, en parlava aquesta setmana a la Universitat de Colúmbia. L'Executiu proposa un control més gran sobre els mitjans de comunicació. Al PP creuen que Sánchez és el censor i el comparen amb Trump. Ayuso diu que a la Moncloa dirigeixen les portades i Mariló Montero pot defensar en horari de màxima audiència que en aquest país ja no es pot dir res, amb David Broncano rectificant una cosa que, és evident, no és real.

Aquest és un país on hi ha qui confia en persones que fan negoci amb un micròfon i que menysprea la feina dels mitjans de comunicació, quan és un moment en què la feina periodística és més necessària que nunca. Las xarxes socials contribueixen a generar un ambient de més confusió. Són el caldo de cultiu ideal perquè els comportaments trampistas arrelin. Llibertat, sí, però només per allò que jo defenso. El que opinen els altres són escombraries inadmissibles. Contra ells! Els quixots de la llibertat obliden que a Espanya hi va haver un temps, no molt llunyà, on no es podia dir el que un volia. Hi ha qui vol tornar a aquells temps.

Sense veus lliures les societats no avancen. Per veu lliure s'ha d'entendre la de mitjans de comunicació plurals on tinguin cabuda totes les opinions. El moment és crític. És hora de decidir si volem seguir la línia trumpista o plantar cara a les neodictadures camuflades.