Així es va forjar la qüestionable sortida d'Iñigo Martínez, el jugador més enyorat
Barça
A 8 dies de l'inici de la Lliga i apressat per aconseguir ‘fair play’, el club es va desprendre del basc, de 34 anys, sense demanar traspàs per un pacte verbal
Iñigo Martínez jugant amb la seva nova samarreta, la de l'Al-Nassr saudita
Passa quan es perd, i més de forma tan catastròfica com la del Sánchez Pizjuán, que els millors són els que no van poder ser sobre el camp. Raphinha, Lamine Yamal, Fermín, Joan Garcia i Gavi –per l'ordre en el qual s'espera que reapareguin– són baixes de molt pes i des de diumenge són vistos amb poders messiànics. Però encara hi ha un futbolista més enyorat que els lesionats en aquest inici de temporada del Barça. I aquest és Iñigo Martínez, que ho mira tot des de la barrera de Riad, molt lluny.
El sensible buit que va deixar la sortida del central basc no s'ha omplert. El Barcelona defensa pitjor. Ha rebut 12 gols, la meitat d'ells en els dos últims partits, perduts davant el PSG i el Sevilla.
L'origen del pacte de cavallers
El 2023, Iñigo va firmar per dos anys però va acceptar que el Barça només l'inscrigués el primer
La solució no és fàcil. Hansi Flick encara no ha pogut trobar un nou líder per al darrere. En les deu trobades d'aquesta campanya, el tècnic del Barcelona ha provat ja quatre parelles de centrals d'inici.
Iñigo Martínez va marxar l'agost, a vuit dies que l'equip blaugrana debutés a la Lliga, en una operació, vista amb perspectiva, qüestionable esportivament i econòmicament.
El defensa va aterrar al Barcelona l'estiu del 2023 després d'acabar el seu contracte en l'Athletic Club. Va arribar lliure i en el club li van permetre anar-se de la mateixa manera, amb la carta de llibertat, malgrat que li quedava un any de contracte. Un pacte de cavallers que també es va invocar amb Gündogan el 2024 però que no es va utilitzar per a Aubameyang (traspassat al Chelsea després de tot just sis mesos per 14 milions) i Kessié (venut a l'Al-Ahli saudita quan només portava un curs en el club), que també van arribar a cost zero.
El panorama del 8 d'agost
Quan el Barça va acceptar deixar-lo anar, no havia inscrit ningú i el seu únic porter amb fitxa i sa era Iñaki Peña
El cas del migcampista ivorià és el que té més similituds amb Iñigo ja que tots dos van fer les maletes per recalar a la cabalosa lliga saudita, que si d'alguna cosa ha fet gala sense amagar-se el més mínim és de no tenir problemes de diners. Amb Kessié es van aconseguir ingressar 12,5 milions en l'operació mentre que per a la sortida del defensa basc no es va demanar cap diner a l'Al-Nassr.
Iñigo Martínez, durant la rua de celebració del triplete
Però per què no es va lluitar més per aconseguir una contraprestació econòmica? Per què se'l va deixar marxar quan era un jugador amb molta ascendència sobre la plantilla?
Cal rebobinar a l'inici. Al seu dia Iñigo Martínez va firmar per dos anys però el Barcelona, excedit a la massa salarial, tenia problemes per inscriure als seus fitxatges en LaLiga. A Iñigo se li va proposar que només li inscriurien el primer dels dos anys i després, quan es generés més espai, el segon. I ell va acceptar però s'ho va apuntar.
Sense ofertes per Christensen i Araújo
L'adeu del defensa, el tercer més veterà, va alliberar 14 milions de massa salarial
La temporada passada, després de superar la fasciïtis plantar que no el va deixar rendir amb Xavi, va ser clau a les ordres d'Hansi Flick, amb el qual va disputar 46 partits, tots menys un de titular, com a central esquerrà. En la negociació per renovar-lo un any més, es va treure el tema de la inscripció i, com a deferència, es va assolir un acord verbal de facilitar-li la sortida en cas que arribés una oferta suculenta del Golf.
Aquella proposta va aparèixer, però no al juny sinó l'agost, en plena gira asiàtica, on Iñigo no va jugar els dos últims partits. En teoria, per fatiga.
Sense ofertes per altres centrals com Christensen ni Araújo, la cúpula esportiva va tenir en compte que el basc tenia 34 anys i era el tercer futbolista més veterà del vestuari, només superat pels dos polonesos: Lewandowski i Szczesny.
També va arribar de franc i també se'n va anar a l'Aràbia Saudita
El seu cas s'assembla al de Kessié però l'ivorià sí que va ser venut a l'Al-Ahli per 12,5 milions
Però sobretot va pesar que, a 8 d'agost, encara no s'havia pogut inscriure a cap de les incorporacions ni de les renovacions. De fet, en aquell moment, l'únic porter sa i amb fitxa que tenia el Barça era... Iñaki Peña.
L'adeu d'Iñigo Martínez –a l'equip de Cristiano Ronaldo– va alliberar 14 milions d'espai de fair play i hores abans del debut en el camp del Mallorca Joan Garcia i Rashford van tenir fitxa. Szczesny i Gerard Martín encara van trigar dues jornades a poder alinear-se, després de les sortides d'Iñaki Peña i Oriol Romeu.