Potser la millor frase que resumeixi l'estil Salvador Illa i el seu discurs d'ahir en l'obertura del debat de política general del Parlament fos quan va dir que ens hem de preocupar menys del que passarà en el futur o el que poden fer els altres i que el que toca fer “és preocupar-nos més del que hem de fer nosaltres”. Després de tants anys d'escoltar lamentacions sobre la falta d'inversions de l'Estat a Catalunya, de retallades de l'autogovern o de ser víctimes d'una infrafinanciación, crida l'atenció que un president de la Generalitat se centri exclusivament en els deures que té pendents i en la seva aposta per resoldre'ls.
Segur que si l'inquilí de la Moncloa no fos un correligionari del seu partit –i un dels seus millors amics–, Illa hagués fet temptativa d'alguna reivindicació, però la veritat és que, almenys, en el torn d'ahir va ser tan políticament correcte que costa de trobar alguna crítica o censura algú, més enllà de les seves tradicionals al·lusions a l'extrema dreta que vol acabar amb la convivència. I és que, segons va dir, “els catalans ens demanen solucions i no culpables”. En l'inici de la seva intervenció va tenir, fins i tot, un record per a Carles Puigdemont i Lluís Puig i va demanar per a ells l'aplicació efectiva de la llei d'Amnistia.
L'editor Daniel Fernández escrivia ahir a les pàgines del nostre diari que trobava a faltar discursos més polítics per part de l'actual president. És cert que Illa no és Ciceró, ni tampoc Miquel Iceta, però sí que té una bandera que li agrada onejar i no és cap altra que la de la batalla de la desigualtat. Per això insisteix tant en una distribució justa de la riquesa que el país pot crear, encara que disgusti a molts sectors la seva polèmica política impositiva. Igual ahir l'optimisme se li va ser una mica de les mans quan va dir que Catalunya “ha de ser igual de bona repartint prosperitat que generant-la”. I és que seria discutible afirmar que el nostre país en genera tanta.
Illa sap que el seu fort ha de ser la gestió i que es compleixi el seu mantra que Catalunya funcioni. Habitatge, transport i altres coses del dinar continuen pendents. Aparcat el discurs de la queixa, del que es tracta ara és que compleixi les promeses que ahir va desgranar.
