Corrien els anys vuitanta quan per primera vegada una actriu de Hollywood va expressar en el preàmbul d’una escena íntima que havia “mullat les calces” de pur desig. Ho deia amb total naturalitat Debra Winger en un film gens eròtic. Oh, un personatge dona obrint-se de manera còmplice amb la parella sexual!
Des d’aleshores, l’aportació més revolucionària de Hollywood al feminisme sexo-afectiu el va protagonitzar dues dècades després Diane Keaton quan Jack Nicholson li preguntava –en la comèdia romàntica Quan menys t’ho esperes– si feia servir algun mètode anticonceptiu. “El millor de tots: la menopausa”, responia Keaton amb un somriure d’orella a orella. Per fi un guió que esmentava el tabú. I a sobre de forma positiva! Només havia hagut de transcórrer un segle des que D.W. Griffith dirigís el primer film rodat als estudis de Califòrnia.
Fotograma de 'Quan menys t’ho esperes'
Diane Keaton sempre va anar a la seva. Ningú no s’hauria atrevit a vestir de manera tan resolta i elegant però antisexi segons els paràmetres de l’època. Ella es permetia el luxe de no encaixar. Ho comentava el crític Salvador Llopart en aquest diari en morir l’actriu: no va ser Woody Allen qui la va inventar, es va fer a si mateixa, Annie Hall era Keaton, erràtica i insòlita, insubmisa alhora que natural. Ho deia el mateix Allen en l’homenatge que el 2017 li va retre l’ American Film Institut: amagava la seva sexualitat sota capes de roba i quan es va fer gran no va transigir a la cirurgia estètica: “Preferia semblar vella”, sostenia en l’hilarant discurs que li va dedicar.
La seva intel·ligència la precedia i era impossible que els seus personatges no la reflectissin. En aquest film amb un Nicholson devorador de jovenetes, Keaton té per enamorat ni més ni menys que Keanu Reeves, un metge més jove que l’adora. Però no per això entra en crisi, al contrari: es mira al mirall i no veu tots els retocs que se suposa que requereix el seu cos, sinó que alguna cosa no va bé a la ment del doctor...
Possiblement, les noves Keaton seran les esportistes lesionades per rivals homes o directament desplaçades per ells
Aquell film trencador de Nancy Meyers va ser una flor que no va fer maig, però la força de Keaton no la superen les tantes i tantes autores que avui batallen per normalitzar la menopausa mentre amb l’altra mà acusen el feminisme de feixista per reivindicar els espais de dones sense el queer.
Lee tambiénVan un rus i un israelià...
Diane Keaton es va mantenir allunyada de debats d’identitat de gènere, però és difícil imaginar-la com a negacionista del sexe, per molt que vestís de dandi bohemi. El seu feminisme va ser radical a través de la seva persona. Possiblement, les noves Keaton seran les esportistes lesionades per rivals homes o directament desplaçades per ells. Aquesta setmana, en una lliga universitària femenina de voleibol al Canadà, de 12 atletes a la pista, cinc eren mascles.
